Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

divendres, 19 de febrer de 2016

PIRATA SOLITARI

DISSABTE, 13 DE FEBRER

Aquesta setmana torno a coincidir amb el Jordi, sembla que darrerament les nostres agendes quadren més i podem anar a fer el tipus de vies que ens agraden, llargues i semi equipades. Cal aprofitar-ho!!
Les temperatures comencen a baixar i els dies de mal temps sembla que comencen a acostar-se però nosaltres ens resistim i seguim programant sortides a llocs on si fes el temps normal de l’època no hi aniríem per no passar calamitats.


Aquesta vegada ens decidim per Oliana, més concretament per la torre de Lleida i la via Pirata solitari, és una via que sempre m’ha cridat l’atenció però els companys que normalment surten amb mi ja l’han feta i prefereixen no repetir-la. Aquesta vegada ha estat el Jordi que m’ha proposat anar-hi i jo he acceptat ràpidament.
L’aproximació hem volgut fer-la pel camí d’en Nubiola i crec que ha estat un encert perquè hem arribat a peu de via ben suats, però descansats de braços.


Cal dir que hem estat completament sols a la zona, no sé si per la pluja dels dies anteriors o per l’amenaça de mal temps però ha estat una escalada en plena solitud.
Hem deixat la motxilla gran al creuament de camins, just al deixar el camí de baixada de la ferrada, convençuts que tornaríem a passar per aquell lloc i ens hem acostat a la via amb el mínim imprescindible per anar lleugers.


La reunió 0 l’hem fet al collet de l’esperó on hi ha la corda fixa i com que el terreny no és per tirar coets, ens hem encordat de bon principi.
La primera tirada per terreny trencat fins un gran arbre just on la paret comença a agafar verticalitat, presenta un tram curt de quart grau i la resta caminar entre matolls i pedra solta.


La segona tirada comença per l’esquerra d’un petit esperó i arriba al peu d’un díedre molt marcat, aquest tram presenta un xic més de dificultat però pot fer-se bé amb les assegurances que hi ha.


La tercera tirada, és la tirada clau de la via, comença amb un díedre que deixem aviat per l’esquerra al superar un petit desplom per a continuació entrar en un altre díedre, aquest perfecte i de parets llises que també deixem per l’esquerra, seguim per un tram on cal controlar la roca i arribem a una antiga reunió, però la reunió bona està una vegada superat un desplom que cal protegir amb un camelot gran, (nosaltres portàvem el numero quatre i ens ha anat de conya.


La quarta tirada és un xic més suau i ens deixa sobre una agulla com a veritable balconada al buit.
La cinquena tirada no és gaire difícil però poc assegurada i amb la problemàtica que cal trepitjar molta terra, però avui aquesta està molt mullada i els peus de gat rellisquen amb el fang enganxat. El darrer tram de la tirada és molt millor que la resta.


La sisena tirada, m’ha tocat fer-la de segon però no sé si no me la he agafat bé però he suat de valent , sobretot en el seu tram central.


La setena, comença rabiosa i per nosaltres en artificial, dos passos d’estreps sobre flotants et permeten entrar en un díedre  que puja en diagonal a l’esquerra, el primer tram fàcil però el segon tram apreta un xic i cal protegir-lo, una vegada fora del díedre ja és fàcil fins la reunió.

D’aquesta reunió fins el cim tan sols resten poc metres d’escalada que poc a poc va perdent dificultat fins enllaçar amb el camí de sortida.



La baixada llarga i entretinguda, amb una parada a la meitat per recuperar la motxilla que hem deixat i directes a Oliana per fer la cervesa que be ens la hem guanyat

J. ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada