DISSABTE, 13 DE
FEBRER
Aquesta setmana torno
a coincidir amb el Jordi, sembla que darrerament les nostres agendes quadren
més i podem anar a fer el tipus de vies que ens agraden, llargues i semi
equipades. Cal aprofitar-ho!!
Les temperatures
comencen a baixar i els dies de mal temps sembla que comencen a acostar-se però
nosaltres ens resistim i seguim programant sortides a llocs on si fes el temps
normal de l’època no hi aniríem per no passar calamitats.
Aquesta vegada ens
decidim per Oliana, més concretament per la torre de Lleida i la via Pirata
solitari, és una via que sempre m’ha cridat l’atenció però els companys que
normalment surten amb mi ja l’han feta i prefereixen no repetir-la. Aquesta
vegada ha estat el Jordi que m’ha proposat anar-hi i jo he acceptat ràpidament.
L’aproximació hem
volgut fer-la pel camí d’en Nubiola i crec que ha estat un encert perquè hem
arribat a peu de via ben suats, però descansats de braços.
Cal dir que hem estat
completament sols a la zona, no sé si per la pluja dels dies anteriors o per
l’amenaça de mal temps però ha estat una escalada en plena solitud.
Hem deixat la
motxilla gran al creuament de camins, just al deixar el camí de baixada de la
ferrada, convençuts que tornaríem a passar per aquell lloc i ens hem acostat a
la via amb el mínim imprescindible per anar lleugers.
La reunió 0 l’hem fet
al collet de l’esperó on hi ha la corda fixa i com que el terreny no és per
tirar coets, ens hem encordat de bon principi.
La primera tirada per
terreny trencat fins un gran arbre just on la paret comença a agafar
verticalitat, presenta un tram curt de quart grau i la resta caminar entre
matolls i pedra solta.
La segona tirada
comença per l’esquerra d’un petit esperó i arriba al peu d’un díedre molt marcat,
aquest tram presenta un xic més de dificultat però pot fer-se bé amb les
assegurances que hi ha.
La tercera tirada, és
la tirada clau de la via, comença amb un díedre que deixem aviat per l’esquerra
al superar un petit desplom per a continuació entrar en un altre díedre, aquest
perfecte i de parets llises que també deixem per l’esquerra, seguim per un tram
on cal controlar la roca i arribem a una antiga reunió, però la reunió bona
està una vegada superat un desplom que cal protegir amb un camelot gran, (nosaltres
portàvem el numero quatre i ens ha anat de conya.
La quarta tirada és
un xic més suau i ens deixa sobre una agulla com a veritable balconada al buit.
La cinquena tirada no
és gaire difícil però poc assegurada i amb la problemàtica que cal trepitjar
molta terra, però avui aquesta està molt mullada i els peus de gat rellisquen
amb el fang enganxat. El darrer tram de la tirada és molt millor que la resta.
La sisena tirada,
m’ha tocat fer-la de segon però no sé si no me la he agafat bé però he suat de
valent , sobretot en el seu tram central.
La setena, comença
rabiosa i per nosaltres en artificial, dos passos d’estreps sobre flotants et
permeten entrar en un díedre que puja en
diagonal a l’esquerra, el primer tram fàcil però el segon tram apreta un xic i
cal protegir-lo, una vegada fora del díedre ja és fàcil fins la reunió.
D’aquesta reunió fins
el cim tan sols resten poc metres d’escalada que poc a poc va perdent
dificultat fins enllaçar amb el camí de sortida.
La baixada llarga i
entretinguda, amb una parada a la meitat per recuperar la motxilla que hem
deixat i directes a Oliana per fer la cervesa que be ens la hem guanyat
J. ESTRUCH
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada