DIMECRES, 17 DE FEBRER
Seguim amb la nostra
dèria d’ anar a llocs que tindríem que haver visitat però que encara no ho hem
fet.
El dissabte , el
Jordi va dir-me que si podia, volia escapar-se el dimecres per fer quelcom
llarg i va presentar-me dues activitats
força engrescadores.
El dilluns i el
dimarts mirem el meteoblue per esbrinar en quin lloc dels proposat passaríem
menys calamitats. Les previsions del temps són de fred rigorós amb caiguda de
les temperatures, però amb un cel nítid i sense boires.
La elecció va donar
com a guanyadora una visita llampec als Ports i més concretament la via KRT a
la roca Dreta de les Valls, jo he fet alguna via per la zona, però aquesta la
tenia pendent
Sortim aviat
d’Esparreguera, a les set del mati, com tenim per costum i en dues hores ens
plantem a Horta de Sant Juan on ens aturem al bar Grau per recuperar forces amb
un bon esmorzar.
Seguint les
indicacions del llibre dels Ports a les 10 estem aparcats i comencem
l’ aproximació que és una passejada
còmoda , llàstima del fred que fa però en època de bany els gorgs per on
passem seran una delícia.
La primera tirada la
fem sense encordar-nos i amb bambes fins a trobar la placa característica de la
via, tot i que et jugues una bona pinya si caus.
La segona ja son
figues d’ un altre paner i cal tibar de valent, quasi tota en artificial, però
fent de segon he forçat algun pas i deu no dor com apreta.
En la tercera tirada
les assegurances ja no estan tan properes i t’ obliguen a escalar, tot i ser difícil
es deixa fer bé.
La quarta ja sigui
per la continuïtat m’ ha costat més que la tercera, però és molt bonica de fer.
Les tirades cinquena
i sisena les hem enllaçat i han estat les tirades on he gaudit més de tota la
via amb un grau més d’acord amb les meves possibilitats.
L’entrada tota, diuen
que cinquè, bé si ho diuen, ho serà, desprès la cosa afluixa fins la reunió
però desprès el tram que correspon a la sisena tirada, una “virgueria”,
vertical amb presa petita però consistent i continuïtat amb el grau adequat per
no patir.
La sisena és curta,
però segons la ressenya que portem no podem enllaçar les dues següents perquè
fan uns 75 metres, en realitat desprès hem comprovat que hi ha una reunió inter
mitja a la darrera tirada i partir el tram llarg
La via l’hem gaudit
molt, és una via on cal escalar, però pots anar-hi amb un estrep i un munt de
cintes, no cal ferralla, i és molt molt bonica.
La baixada
tranquil·la per la canal de la dreta, molt marcada amb fites.
Hem trigat unes
quatre hores i ara ens toca tornar a casa ràpidament que el “pase pernocta”
dels dimecres no permet fer floritures.
Aquesta vegada no hem
pogut aturar-nos per fer la cervesa i a calgut fer-la a casa
J. ESTRUCH
Enhorabona Visas! aquesta és de les que fa patxoca, jo le tinc encara pendent, i és que fa mandra baixar als Ports, però pel que expliques en dues horetes hi ets.
ResponEliminaHola Jaume, sortint a les 7 a les nou ja estàs a Horta esmorzant.
ResponEliminaLa via, te la recomano, ben assegurada,bona roca en general i molt bon paisatge, i el descens curt i sense complicacions.
Bones escalades
Josep Estruch