DISSABTE, 12 DE MARÇ
Porto dues setmanes
fent “casing” i ja tinc unes ganes boges de pujar parets, per això al trucar-me
el Josep Lluis, a mitja setmana per sortir, no vaig dubtar-ho gens i varem
començar a moure fils per fer una escapadeta el dissabte.
El Josep Lluis és un
company amb el que coincidim molt poques
vegades i les poques que podem cal aprofitar-les. L’endemà de trucar-me vaig
fer-li tres propostes, però és un enamorat de Vilanova, com el Visa, i no vaig
dubtar gens que escolliria anar-hi a escalar.
Li proposo fer la via
Camel, per aprofitar el sol del mati i tastar com estem.
A les deu del mati,
ja estem a peu de via, i preparats per començar.
La primera tirada ,
ens deixa en una rapissa al començament del díedre, no és gaire difícil, fa molts
anys que l’havia fet portant cursetistes però tan sols recordava passatges
puntuals, avui al fer-la he entrat pel díedre de l’esquerra que desprès he vist
que era d’una altre via perquè la nostre puja directament, no he vist una
assegurança que hi ha per entrar-hi recte.
La segona , li toca
al Jose Luis, i tot i fer molt de temps que no escala , l’ha tret amb molta
solvència, i ha aprofitat per practicar la col·locació de flotants.
La tercera i quarta
les he fet jo, perquè recordava que els cursetistes patien molt en aquestes
tirades , però ell no ha patit gens i les ha gaudit molt. Tan sols a la quarta
que està molt polida, li ha costat un xic però ràpidament l’ha solventat .
La cinquena ha estat
bufar i fer ampolles per ell i ens hem trobat al cim, més ràpidament del que no
em pensava.
Ara mentre baixem li
proposo si vol fer una nova via aprofitant que és molt aviat i accepta, per
tant baixem al cotxe per fer un mos i li dic per anar a la nova via del company
Baraldes que tenim just sobre nostre, segons les ressenyes i els comentaris
està equipada i hi ha algun tram de roca interessant.
El Josep Lluis , fa
la primera tirada que resulta de 60 metres perquè anem fins el peu del següent
ressalt, d’aquests 60 metres, uns 15 et permeten escalar i la resta és caminar,
hi ha alguna pedra ballarina encara, tot i
la feina de neteja que han fet els aperturistes.
La segona , ja amb la
roca bastant més bona, hem trobat que era un xic més fàcil que no diu la
ressenya, la tirada té les mateixes característiques que l’anterior, uns metres
d’escalada i una gran feixa que cal travessar.
La tercera, és tota
en roca, primer uns metres de grimpada per anar a cercar dos petits murs força
compactes i bonics.
La quarta tirada , és
completament de caminar, cal travessar una gran feixa a la recerca d’un díedre
molt marcat que hi ha al següent ressalt.
La cinquena, per mi
la millor de totes les tirades, comença amb uns passos desplomats que cal
agafar de dreta a esquerra fins a situar-te sota del díedre, els passos més
difícils estan justament abans d’entrar al díedre amb un tram vertical i amb
poca presa i com a cloenda un magnífic díedre. Nosaltres tot i que hi ha una
reunió per fer el ràpel de baixada , hem anat fins el peu del següent ressalt
fent reunió en un arbre.
La sisena tirada és
un xic més fàcil que l’anterior però molt disfrutona, hem fet reunió en un
arbre que desprès utilitzarem per baixar. En aquest punt dubtem si seguir i fer
l’última tirada que veiem passada una nova feixa o baixar , perquè el vent és
molt fred, però ja que estem aquí dalt, millor acabar la via .
Aquesta tirada és més
fàcil però bonica i fem reunió en un arbre.
La baixada, seguim
les instruccions i en un no res ja estem a la carretera i al cotxe que tenim a
tocar.
D’ aquí directes al
bar Cirera, per fer la cervesa i veure el barça
J. ESTRUCH
Ei Josep,
ResponEliminaLa via de les 5 feixes te això , 5 feixes per les que hem de caminar, però també algun tram de roca prou bonic. Me'n alegro que us hagi servit per completar la jornada.
Salut i a escalar