Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dijous, 19 de maig de 2016

TOMASIN

DIMECRES, 18 DE MAIG

Avui he quedat amb el Lluis, des de l’accident que no havíem coincidit i ja en tenia ganes d’escalar amb ell i recuperar sensacions.
L’altre dia (dimecres  dia 11) barem coincidir al bar Anna a l’hora d’esmorzar però jo encara tenia feina amb el trasllat i ell ja tenia plans, però ens barem emplaçar per anar a escalar junts aquest dimecres per no tenir dubtes de darrera hora també varem decidir la via.
Dimecres 18, a les nou, com sempre tothom a esmorzar i allà estem tots o quasi tots com sempre i a les nou trenta , com que ja tenim l’objectiu fixat sortim direcció la Vinya Nova.


El nostre objectiu és la nova via d’en Joan Asin a la Pastereta, la via Tomasin, és molt recent però ja hi ha comentaris a la xarxa encara que no gaire clarificadors, com que dubtem, agafem el material que recomana el Joan, 10 cintes i un joc discret de camelots petits.


A les 10  ja estem a peu de via i el Lluis comença la primera tirada, primer fàcil fins arribar a un petit ressalt amb un únic parabolt per protegir el pas , un xic trencat i a continuació bosc fins la reunió en un arbre..


La segona em toca a mi, primer dubtem per on pujar, teòricament hi ha un  pitó a la vista, sortint de la reunió, però res de res. Cerquem primer per l’esquerra i desprès a la dreta com si anéssim al díedre Bonnington. Ara si, primer hi ha una baga passada per unes arrels que deduïm que és la reunió i per sobre d’aquesta, el pitó ressenyat, ara si segur que anem pel bon camí. Sense canviar de reunió enfilo placa amunt per un tram molt bonic i vertical ,per mi, la millor tirada de la via, bones preses, assegurances justes i roca compacta fins quasi entrar a la reunió on perd una mica de qualitat.


La tercera li toca al Lluis, i no puc dir que m’agrades, la roca és més trencada i amb terra, la progressió no es fa fluida i sobretot l’entrada a la reunió és lletja amb ganes, (els comentaris ja ho diuen, - la cosa millorarà amb les repeticions, però ho dubto !!.... crec que aquesta tirada seguirà sent incomoda i lletja d’escalar.


La quarta tirada, és millor que l’anterior però menys interessant que la segona, no és tant vertical, però las roca és bastant bona fins a l’entrada a la reunió. Nosaltres no hem fet reunió on la marca si no que hem pujat fins a tocar el darrer ressalt i hem fet reunió en un arbre, just per sota on hi ha el darrer parabolt que assegura el tram de sortida.


A l’hora de baixar dubtem que fer, però com que anem bé d’horari ens decidim per fer una excursió i baixar pel camí de la Plantació i el Clot de la Monica.


Ara , ja al cotxe, directes al bar Anna per fer la cervesa.
Ha estat un plaer poder tornar a escalar amb el Lluis

J. ESTRUCH


4 comentaris:

  1. Celebro que el company estigui recuperat! la via, ja ho suposava, no és un deu, però us ha agradat? la tinc a la llista i aviat la vull conèixer.

    ResponElimina
  2. Bon dia Jaume,
    En general SI, és una via per a fer una matinal, sense pretensions i amb un grau suau. Dues tirades boniques, 2a i 4a. Dues de fàcils 1a i 5a i la tercera, per dir -ne quelcom, estranya, amb roca a controlar i moolta terra
    Salutacions
    Josep

    ResponElimina
  3. Deunido el tercer llarg,crec que sempre sera un llarg de roca dolenta i llastras a punt de caure,per mes que s´escali ,i l´ entrada a reunio amb tanta vegetació i terra suelta que et jugas un bon pinyo. En resum per mi una via per no repetir mai mes,las pedras cauen una derrera l´altre i vaig rebre un bon tanto al clatell d´una d´elles de la mida d´una pilota de platge.

    ResponElimina
  4. Ei Josep, ja l'hem repetit i penso com l'amic Jordi Puig, la tercera tirada no s'arreglarà, més aviat empitjorarà, ja que el pa de terra aquest se n'anirà avall mica en mica a la que la vegetació desaparegui...i no et dic res si ha plogut....com et dèuen quedar els gats.
    Em sembla que la pedra els hi vam tirar nosaltres, ho sento Jordi!

    ResponElimina