Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dilluns, 25 de juliol de 2016

CILINDRE + PURO

DISSABTE, 23 DE JULIOL.

Aquesta setmana he quedat amb en Baraldes i el seu company Toni Alarcon que van a cercar l’ombra  a la zona de la Noguera, però com que ells venen per carreteres transversals no coincidim fins a Sant Llorens de Montgai.
Per no perdre les bones costums surto de casa a les 7, 30 amb la predisposició de fer la parada habitual al bar Sport de Bellcaire.
No creia trobar a ningú, però fent els honors al seu esmorzar hi ha en Joan Asin i en Xavier Samsó que tot fugint de les prediccions de la meteo han decidit anar a escalar a l’ombra de Camarasa.


Desprès d’allargar l’esmorzar un xic més del compte fent-la petar, ens acomiadem. Ells a la recerca de la frescor i jo a cercar als companys que estaran esperant a Sant Llorens.
He arribat cinc minuts tard, però ells tot just acaben de baixar del cotxe.... uuff!!.
El sol comença a fer-se sentir i enfilem direcció al Cilindre per fer el Díedre Vidal Farreny, aquesta vegada en lloc de començar per la via original , o per la tirada que van afegir just sota hem començat per un contrafort que sembla aguantar el Cilindre, una tirada de 50 metres amb parabols i amb un grau moderat.


Una vegada dalt del coll tan sols cal travessar-lo per arribar al inici de la via..
La primera tirada amb roca pse, pse.... però que amb el pas de la gent ja esta molt sanejada en deixa a la meitat del díedre. La dificultat és suau i tan sols cal saber llegir la roca per progressar amb comoditat.


La segona , per cercar una millor roca , va sortint del díedre i acabes la tirada ben lluny del díedre pròpiament dit, aquesta tirada te un pas un xic més difícil que la resta.


Per baixar, recordo que amb el Josep Sánchez  varem rapelar la via quan la varem fer, fa molts i molts anys, però no he sabut trobar el lloc del ràpel. Per evitar problemes decidim baixar caminant i en deu minuts tornem al cotxe.


Mirant l’hora, és molt aviat per deixar-ho i molt tard per fer grans propostes i decidim anar a cercar la fresca a Camarasa i acabar d’arrodonir el dia. En Joan i en Toni proposen fer la via Jopuma al Puro.
Quan estem a peu de paret coincidim amb el Joan i el Xavier que ja han fet la seva primera escalada i van a per la segona, la directa al Puro que ens queda just a la nostra esquerra.


Aquesta via, la Jopuma , és de les mateixes característiques que l’anterior que hem fet, amb un grau amable per no passar calamitats.
Escollim entrar per l’entrada directe per donar-li més joc . El resultat , tres tirades de grau amable i assegurades.


Una vegada al cim coincidim tres cordades, el Joan i el Xavier, una cordada d’Igualada i nosaltres i per no molestar-los decidim baixar per darrera.


Arribem al cotxe i ja comença a ser hora del vermouth, però jo encara tinc una feina a fer , aprofitant que estic aquí vull anar a fer unes fotos que tinc pendents, l’altre dia al fer la via Terra Lliure vaig aprofitar una única foto  que tenia de la paret de la Carbonera (i no massa bona), avui he pujat pel pont penjat fins el congost de Mu i des de sobre la central he pogut fer moltes fotos de les parets i a més he agafat una bona solejada....



Cal estar ben sonat per anar per aquests camins amb el sol que queia .......!!!


J. ESTRUCH

1 comentari:

  1. Hola Josep,
    Llastima de la calor final en la teva recerca d'unes bones fotos, ja que durant l'escalada vàrem poder gaudir de l'ombra i d'una bona companyia.
    Salut, ombra i a escalar

    ResponElimina