Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dijous, 21 de juliol de 2016

TERRA LLIURE

DIMECRES, 20 DE JULIOL

Fa molts dies que tenia aquesta via ullada, però pocs companys volien acompanyar-me, per sort, alguns companys l’han escalat recentment i la ressenya de la seva ascensió és prou encoratjadora i positiva com per tornar a proposar-la.
Aquest dimecres surto amb el Josep i li faig un seguit de propostes, i entre aquestes, camuflada, la via Terra Lliure a Camarasa, i bingo!!! Ha estat la via escollida.


La via té tots els ingredients que fan falta per anar-hi ara,....... cara nord, relativament curta i una aproximació suau.
Sortim a les 7, 30 del Bruc i anem directes a esmorzar al bar Sport de Bellcaire i d’allà directes al pàrquing on deixarem el cotxe. Ara tan sols queda una petita caminada fins els ràpels que ens portaran a peu de via.
Quan passem per la sortida de la via el Josep es meravella de la xemeneia final i es demana la tirada, o sigui que ens repartirem les tirades en funció d’aquesta proposta.


A les 11,15 el Josep comença la primera tirada, roca lletja i trencada però que amb els dos pitons que hi ha et donen la seguretat necessària com per enfilar-te. Per sobre d’aquests , la roca millora un xic i es pot protegir amb flotants..


La segona em toca, diuen que és un tètris de blocs i força mantinguda. M’ha agradat molt i per sort no he tingut sensació de perill en cap moment, els flotants entren com guants a les fissures


La tercera se la cruspeix el Josep, una entrada a la tirada un xic estranya per desprès agafar un díedre/xemeneia  ample directe fins la reunió.


La quarta, segons les ressenyes és la més difícil , encara que alguna ascensió la rebaixa a la dificultat de la segona, jo personalment no se que dir. És com la segona però els passos són menys evidents i més obligats, jo per exemple recordant l’ informació d’alguna ressenya he flanquejat a la dreta per sota un sostre per cercar un pitó de referència i tingut que recular altre vegada el mateix flanqueig perquè el pitó és abans del sostre (l’he vist una vegada fet el flanqueig). La reunió la fem just al començar la xemeneia final.


En aquest punt, la turmenta que donava el meteoblue comença a fer-se notar amb forts cops de vent i alguna gota escadussera que ens avisa que no podem perdre temps


La cinquena és més fàcil , però no la perdis de vista, el primer tram suau fins arribar al primer pont de roca, desprès un tram estrany amb una paret bona (esquerra ) i la dreta no tan bona fins arribar al arbre i per sobre d’aquest ,... a gaudir del díedre /xemeneia final que agafat per l’exterior és fantàstic i amb un pati impressionant sota el teus peus, la llàstima és que també es difícil d’assegurar


Al cim el Josep  s’ha amagat entre els arbres per fugir dels cops de vent i ens afanyem en recollir el material no segui que ens agafi el marro.
Arribem al cotxe encara sense mullar-nos però ben despentinats i marxem directes a Camarasa per fer un mos abans d’ agafar la carretera de tornada a casa.

La veritat que tots dos hem sortit molt contents de la via, és una via per gaudir-la.


J. ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada