Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dissabte, 16 de juliol de 2016

L'ARESTA DE L'ARC

DISSABTE, 9 DE JULIOL

Aquesta setmana hem tingut temperatures altes , però sembla que per dissabte baixaran un xic, jo aprofito que el Jordi vol sortir a escalar per proposar-li anar a una zona que no coneix, la Sud del Pedra.
Sembla el moment ideal per fer un dels projectes que tinc en ment, però mentre preparem la sortida em demana per tornar aviat a casa i , clar , lo primer és lo primer, li garanteixo que a l’hora que diu estarem a Esparreguera. Això vol dir, apretar la marxa o bé fer menys del que podríem, el temps ho dirà.


Sortim d’hora d’Esparreguera i ens aturem a Saldes per esmorzar. Allà acabem de decidir el nostre objectiu. Li proposo començar pel contrafort de la paret Sud i si tenim temps fer alguna via de la muralla.
Com que no coneix la zona, no em costa gens de convèncer i enfilem el camí del Prat de Reu des de les mines (començo a agafar-li estima a aquest camí!!.
En menys d’una hora ja estem a peu de contrafort, però les pluges de la nit passada han mullat totes les parets i moltes d’elles presenten gran degotalls d’aigua. Una de les primeres propostes  bibliotecari expres” està completament xop i desistim de intentar-ho.


Anem a la segona opció “ L`aresta del arc”. Que si més no, no està seca, presenta menys trams mullats que l’anterior.


Totes les tirades de la via estan fetes al màxim que dona la corda, 60 metres i la graduació és suau, encara que jo li donaria un xic més perquè la roca no es bona del tot i cal anar molt en compte. Jo no he trobat res a la tirada però el Jordi diu que ha vist un pitó i un pont de roca a la primera tirada.


La segona segueix el fil de l’aresta amb trams sòlids i d’altres on cal anar amb cura.
La tercera presenta una roca un xic més compacte i algun passatge agraït però amb més possibilitats de posar-hi flotants.


A les 12 ja estem als peus de la muralla Sud i cal decidir que fem, tenim clar que per horari no podem fer cap via sencera o sigui que cal decidir en quina via fem un tastet i la escollida ha estat la via Ventura Highway per la seva dificultat i possibilitat de rapelar-la.


La primera tirada d’aquesta via és consistent, el primer pas ja ensenya les dents i per no fer una costellada al terra he posat un micro a l’entrada. Una vegada superat aquest tram segueix una placa molt compacta i sense possibilitat de reforçar amb un pas de flanqueig força picant a la meitat. La resta tot i tenir les assegurances amb força aire, es deixa fer bé.


Una vegada feta la tirada recollim el material i enfilem el camí de baixada, cal dir que hem complert l’horari programat al minut i hem arribat a esparreguera cinc minuts abans de l’hora acordada.

Be tornem a tenir deures a fer, no podem deixar una via sense acabar, en quan baixin les temperatures caldrà tornar-hi.

J. ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada