DISSABTE, 9 DE JULIOL
Aquesta setmana hem
tingut temperatures altes , però sembla que per dissabte baixaran un xic, jo
aprofito que el Jordi vol sortir a escalar per proposar-li anar a una zona que
no coneix, la Sud del Pedra.
Sembla el moment
ideal per fer un dels projectes que tinc en ment, però mentre preparem la
sortida em demana per tornar aviat a casa i , clar , lo primer és lo primer, li
garanteixo que a l’hora que diu estarem a Esparreguera. Això vol dir, apretar
la marxa o bé fer menys del que podríem, el temps ho dirà.
Sortim d’hora
d’Esparreguera i ens aturem a Saldes per esmorzar. Allà acabem de decidir el
nostre objectiu. Li proposo començar pel contrafort de la paret Sud i si tenim
temps fer alguna via de la muralla.
Com que no coneix la
zona, no em costa gens de convèncer i enfilem el camí del Prat de Reu des de
les mines (començo a agafar-li estima a aquest camí!!.
En menys d’una hora
ja estem a peu de contrafort, però les pluges de la nit passada han mullat
totes les parets i moltes d’elles presenten gran degotalls d’aigua. Una de les
primeres propostes bibliotecari expres” està
completament xop i desistim de intentar-ho.
Anem a la segona
opció “ L`aresta del arc”. Que si més no, no està seca, presenta menys trams
mullats que l’anterior.
Totes les tirades de
la via estan fetes al màxim que dona la corda, 60 metres i la graduació és
suau, encara que jo li donaria un xic més perquè la roca no es bona del tot i
cal anar molt en compte. Jo no he trobat res a la tirada però el Jordi diu que
ha vist un pitó i un pont de roca a la primera tirada.
La segona segueix el
fil de l’aresta amb trams sòlids i d’altres on cal anar amb cura.
La tercera presenta
una roca un xic més compacte i algun passatge agraït però amb més possibilitats
de posar-hi flotants.
A les 12 ja estem als
peus de la muralla Sud i cal decidir que fem, tenim clar que per horari no
podem fer cap via sencera o sigui que cal decidir en quina via fem un tastet i
la escollida ha estat la via Ventura Highway per la seva dificultat i
possibilitat de rapelar-la.
La primera tirada
d’aquesta via és consistent, el primer pas ja ensenya les dents i per no fer
una costellada al terra he posat un micro a l’entrada. Una vegada superat
aquest tram segueix una placa molt compacta i sense possibilitat de reforçar
amb un pas de flanqueig força picant a la meitat. La resta tot i tenir les
assegurances amb força aire, es deixa fer bé.
Una vegada feta la
tirada recollim el material i enfilem el camí de baixada, cal dir que hem complert
l’horari programat al minut i hem arribat a esparreguera cinc minuts abans de
l’hora acordada.
Be tornem a tenir
deures a fer, no podem deixar una via sense acabar, en quan baixin les
temperatures caldrà tornar-hi.
J. ESTRUCH
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada