Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dimarts, 30 d’agost de 2016

CERDÀ POKORSKI

DISSABTE, 20 D’AGOST

Desprès d’una setmana fent turisme per la Vall d’Aran ja tinc ganes de tocar roca i enfilar-me, però aquests dies no ha estat possible perquè l’Ester no volia quedar-se sola amb la Martina al càmping.
Els darrers dies vaig tenir la pensada de trucar al Jordi i la Susana que viuen relativament a prop d’aquí per quedar i fer turisme junts i d’una cosa va sortir l’altre.
Aprofitarem la baixada a casa per quedar-nos uns dies a casa seva i fer alguna escalada ja que també estarà el Josep Grau.


El divendres baixem i ja quedem que l’endemà anirem totes tres famílies fins el refugi d’Amitges i mentre les dones baixen caminant amb els fills fins Sant Maurici. Nosaltres ens arribem a les Agulles d’Amitges per fer alguna escalada, encara que no tenim clar on posar-nos.
Durant l’aproximació anem esbrinant quina línia ens atrau més, però amb el dubte de que faran una cordada que veiem per davant nostre, per sort ells han escollit el díedre central de l’agulla gran i ens deixen la petita per nosaltres.


A peu de via acabem de decidir-nos i escollim la Cerdà Pokorski, més amable de grau que la segona opció , l’Anglada.


La primera tirada és la més llarga de totes, amb un seguit de passatges verticals, sobretot en el tram final, hi ha assegurances però cal reforçar-la.


La reunió està just al principi d’un díedre perfecte que remuntarem en la segona tirada. No és gaire còmoda sobretot per a tres persones, però les vistes espectaculars.


La segona tirada és un xic més fàcil que la primera però molt més estètica i agraïda. La primera part el díedre és amable de superar però a la part final hi ha un parell de moviments complicats per entrar a la tercera reunió molt i molt còmoda.
La tercera tirada surt per la dreta de la reunió fins agafar una vira ascendent amb petits ressalts i sempre amb tendència a l’esquerra (hi ha una variant molt més directe just sobre nostre, però hem preferit fer l’original.


La quarta tirada agafa un díedre a la dreta de la reunió que ens porta a un passatge molt estètic i llaminer i d’allà a la reunió en un balcó on s’ajunten les variants que no hem fet.


La cinquena remunta per uns blocs fins un petit collet i d’allà per un romenaig fins la reunió del ràpel.


Aquestes dues darreres tirades les hem fet amb la remor de la turmenta que s’acosta per ponent, de fet darrera el Peguera es veuen llamps cada vegada més sovint i decidim baixar per cames.
A  peu de via , sembla que la turmenta s’ha frenat i baixem amb més tranquil·litat fins el refugi per fer la cervesa, però aviat comencen a arribar les primeres gotes i enfilem el camí de baixada.
Per sort arribem a Sant Maurici sense mullar-nos i tan sols ens atansen els ruixats quan estem a Espot davant d’una bona cervesa.

J. ESTRUCH





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada