Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dimecres, 7 de desembre de 2016

BALSAM DE TIGRE

DISSABTE, 03 DE DESEMBRE

Aquesta setmana abans no comences la ronda de trucades als companys va fer-ho el VISA per dir-me que sortia a escalar el dissabte amb la Lluïsa i el Xavi, per si volia acompanyar-los i fer dues cordades.
No vaig dubtar gens i vaig acceptar ,- no acostumem a coincidir gaires vegades darrerament !!.
Però el divendres el Xavi va desdir-se de venir i anem com la darrera vegada que barem sortir tots tres sols.


L’objectiu del VISA és la via Bàlsam de tigre que tan ell com jo ja hem fet, però a ell li agrada repetir vies i jo ja he decidit anar amb ells encara que repeteixin vies, -que hi farem!!. 
No variem l’hora de sortida i a les set i quart del mati sortim d’Esparreguera direcció Oliana on volem aturar-nos per esmorzar.
Per no fer molts canvis de corda hem decidit repartir-nos la via, el Josep (VISA) farà la primera part i jo les últimes.


La primera tirada presenta dos murs força verticals , sobretot el darrer per entrar a la reunió
La segona te una entrada potent de tibar de braços per poder entrar en una placa magistral.


La tercera comença amb roca mediocre fins a superar un petit desplom i despres agafar una placa de presa petita  i acabar la tirada en una petita feixa.


La quarta tirada és curta, comença amb uns passatges de bavaresa que cal agafar-se molt a l’esquerra del lloc on hi ha l’assegurança i desprès remuntar fins la següent feixa.


La cinquena és la més dificil, un tram vertical per sortir de la reunió et deixen al peu d’un diedre amb la presa molt llisa i arrodonida que cal superar fins arribar sota un sostre, a la sortida d’aquest sostre hi ha el pas més explossiu de la via, si no tens el grau per superar lo cal portar un camelot del 0,75 per ajudar-te a superar el pas. Una vegada fet, ja tenim la reunió al nostre abast.


La darrera tirada és més fàcil però amb roca a controlar i ja fins el cim .
Una vegada al cim cal anar ràpid  perquè la temperatura no és la mateixa que a la paret i el terra esta tot gelat.per sort aviat tornem a la vessant solejada i directes al cotxe.

Com que girar és molt difícil en aquests llocs ens animem per anar a Coll de Nargo per fer la cervesa de rigor.

J. ESTRUCH

2 comentaris:

  1. Bona via aquesta! fa molt temps que la tinc a la llista de pendents però des que aparacar és difícil....vosaltres on vau deixar el cotxe?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jaume,
      Al costat de la caseta, aquesta vegada no hi havia les barreres.
      També hi havia un cotxe de carreteres i no van dir-nos res, (no barem veure a ningú)

      Elimina