DISSABTE, 03 DE DESEMBRE
Aquesta setmana abans
no comences la ronda de trucades als companys va fer-ho el VISA per dir-me que
sortia a escalar el dissabte amb la Lluïsa i el Xavi, per si volia acompanyar-los
i fer dues cordades.
No vaig dubtar gens i
vaig acceptar ,- no acostumem a coincidir gaires vegades darrerament !!.
Però el divendres el
Xavi va desdir-se de venir i anem com la darrera vegada que barem sortir tots
tres sols.
L’objectiu del VISA
és la via Bàlsam de tigre que tan ell com jo ja hem fet, però a ell li agrada
repetir vies i jo ja he decidit anar amb ells encara que repeteixin vies, -que
hi farem!!.
No variem l’hora de
sortida i a les set i quart del mati sortim d’Esparreguera direcció Oliana on
volem aturar-nos per esmorzar.
Per no fer molts
canvis de corda hem decidit repartir-nos la via, el Josep (VISA) farà la
primera part i jo les últimes.
La primera tirada
presenta dos murs força verticals , sobretot el darrer per entrar a la reunió
La segona te una
entrada potent de tibar de braços per poder entrar en una placa magistral.
La tercera comença
amb roca mediocre fins a superar un petit desplom i despres agafar una placa de
presa petita i acabar la tirada en una
petita feixa.
La quarta tirada és
curta, comença amb uns passatges de bavaresa que cal agafar-se molt a
l’esquerra del lloc on hi ha l’assegurança i desprès remuntar fins la següent
feixa.
La cinquena és la més
dificil, un tram vertical per sortir de la reunió et deixen al peu d’un diedre
amb la presa molt llisa i arrodonida que cal superar fins arribar sota un
sostre, a la sortida d’aquest sostre hi ha el pas més explossiu de la via, si
no tens el grau per superar lo cal portar un camelot del 0,75 per ajudar-te a
superar el pas. Una vegada fet, ja tenim la reunió al nostre abast.
La darrera tirada és
més fàcil però amb roca a controlar i ja fins el cim .
Una vegada al cim cal
anar ràpid perquè la temperatura no és
la mateixa que a la paret i el terra esta tot gelat.per sort aviat tornem a la
vessant solejada i directes al cotxe.
Com que girar és molt
difícil en aquests llocs ens animem per anar a Coll de Nargo per fer la cervesa
de rigor.
J. ESTRUCH
Bona via aquesta! fa molt temps que la tinc a la llista de pendents però des que aparacar és difícil....vosaltres on vau deixar el cotxe?
ResponEliminaHola Jaume,
EliminaAl costat de la caseta, aquesta vegada no hi havia les barreres.
També hi havia un cotxe de carreteres i no van dir-nos res, (no barem veure a ningú)