Desprès de quasi un
any sense acostar-nos a aquesta paret, sembla que ara tinguem un abonament per anar-hi cada setmana
Aquesta setmana , he
trucat al Xavi i la Cristina per sortir, ells aprofitant la setmana dels dos
ponts estan a Organyà fent campanya i jo he quedat en pujar.
Inicialment teníem
pensat anar a la serra de Canals, però finalment anirem a fer la terra de
Dinosaures a la paret Bucòlica, a darrera hora, també s’apunten el Josep i la
Lluïsa.
A les nou del matí
tots estem al bar Tahussà de Coll de Nargó per esmorzar, d’allà fent una
comitiva de cotxes anem fins el nostre objectiu.
Per no fer una
cordada gegantina ens dividim en dues cordades, davant el Xavi i la Cristina
que aniran més ràpids que nosaltres i darrera la resta.
Com tenim per costum
el Josep i jo ens repartim les tirades i aquesta vegada començo jo fent les
tres primeres i ell acabarà la via fins el cim.
La primera tirada és
com la seva veïna “Bàlsam de tigre” però més suau de graduació, presenta tres ressalts
amb roca de primera i amb una graduació amable de cinquè.
La segona, una gran
planxa amb un pas difícil a la meitat
La tercera ja no
presenta un recorregut tan compacte però és igualment interessant.
En aquesta reunió fem
el canvi de cordes i comença a liderar la cordada el VISA, una entrada
explosiva dona pas a un tram de roca no gaire bona per entrar al flanqueig de
la reunió, aquesta vegada aquest flanqueig l’he trobat més factible que no
recordava, deu ser per anar de segon.
La darrera tirada comença amb un tram finet per arribar a la primera assegurança, per desprès començar a perdre verticalitat fins a sortir a l’aresta cimera entre arbres i matolls.
Una vegada al cim, no
ens entretenim gaire perquè la diferencia de temperatura entre una vessant i
l’altre és considerable i volem tornar a sentir la caloreta del sol.
Una vegada al cotxe,
tornem a Coll de Nargo per fer la cervesa de costum i ens acomiadem tots fins
la propera escalada.
J. ESTRUCH
J. ESTRUCH
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada