Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dijous, 15 de desembre de 2016

TERRA DE DINOSAURES

DIUMENGE, 12 DE DESEMBRE

Desprès de quasi un any sense acostar-nos a aquesta paret, sembla que ara tinguem un abonament  per anar-hi cada setmana
Aquesta setmana , he trucat al Xavi i la Cristina per sortir, ells aprofitant la setmana dels dos ponts estan a Organyà fent campanya i jo he quedat en pujar.


Inicialment teníem pensat anar a la serra de Canals, però finalment anirem a fer la terra de Dinosaures a la paret Bucòlica, a darrera hora, també s’apunten el Josep i la Lluïsa.
A les nou del matí tots estem al bar Tahussà de Coll de Nargó per esmorzar, d’allà fent una comitiva de cotxes anem fins el nostre objectiu.


Per no fer una cordada gegantina ens dividim en dues cordades, davant el Xavi i la Cristina que aniran més ràpids que nosaltres i darrera la resta.
Com tenim per costum el Josep i jo ens repartim les tirades i aquesta vegada començo jo fent les tres primeres i ell acabarà la via fins el cim.


La primera tirada és com la seva veïna “Bàlsam de tigre” però més suau de graduació, presenta tres ressalts amb roca de primera i amb una graduació amable de cinquè.


La segona, una gran planxa amb un pas difícil a la meitat
La tercera ja no presenta un recorregut tan compacte però és igualment interessant.


En aquesta reunió fem el canvi de cordes i comença a liderar la cordada el VISA, una entrada explosiva dona pas a un tram de roca no gaire bona per entrar al flanqueig de la reunió, aquesta vegada aquest flanqueig l’he trobat més factible que no recordava, deu ser per anar de segon.


La darrera tirada comença amb un tram finet per arribar a la primera assegurança, per desprès començar a perdre verticalitat fins a sortir a l’aresta cimera entre arbres i matolls.
Una vegada al cim, no ens entretenim gaire perquè la diferencia de temperatura entre una vessant i l’altre és considerable i volem tornar a sentir la caloreta del sol.


Una vegada al cotxe, tornem a Coll de Nargo per fer la cervesa de costum i ens acomiadem tots fins la propera escalada.

J. ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada