MARIOLA MOTORS

DIMECRES, 15 DE DESEMBRE

Aquest dilluns m’ha trucat el meu fill Gerard per sortir el dimecres amb la sal vetat que l’altre fill , el Guillem , no treballa i ens acompanyarà. Per no trencar la rutina, també truco al Josep per dir-li els nostres plans de fer una escalada rapida per tornar aviat a casa, no sigui que tingui la possibilitat de fer quelcom més llarg i interessant.

Finalment, tot i els condicionants , també s’apunta a l’escapada.

Com tenim per costum ens trobem a les set al Bruc per deixar un cotxe i agafem l’autopista direcció Lleida amb l’ intenció d’aturar-nos per esmorzar a Bellcaire, les bones costum no podem perdre’s!!-

El nostre objectiu, la via Mariola Motors al Mont-roig, és d’aquestes escalades que sempre vols fer però no trobes el dia de fer-ho, i és una llàstima perquè la via s’ho val i molt.

A les deu estem aparcats al coll de Porta amb un fred que pela i el cel enteranyinat de núvols, però estem decidits a fer-la i comencem l’aproximació.

Avui tornem a partir-nos, davant aniran el Josep i el Guillem i darrera el Gerard i jo.

La via esta quasi neta de proteccions, tan sols dos ponts de roca a la primera, dos pitons a la tercera i dos parabolts a la quarta, però les tirades son molt franques d’assegurar .

La primera tirada segueix un marcat esperó que ens deixa a una cubeta al peu de la magnifica segona tirada. La seva dificultat és baixa i hem posat dos camelots encara que se’n poden posar molts més.

La segona, segons la ressenya és cinquè, personalment crec que és més forta del que diuen, cal posar camelots grans , encara que cercant hi ha lloc per posar els petits, tots queden a prova de bombes.

La tercera no te historia, a no ser la pudor que deixen els excrements de voltor, un flanqueig a la dreta per arribar al final de la zona de sostres i fer reunió en una gran sabina.

La quarta segueix el flanqueig, ara ja fora de la zona de sostres fins arribar al peu del díedre final, en aquesta tirada hi ha dos pitons i podem aprofitar un parabolt de tirada de la via directe Mariola. La reunió és comuna de les dues vies.

La cinquena és la més difícil del recorregut, comença per terreny cutre fins sota un desplom per on comença una fissura, el pas d’entrada a la fissura se les porta , sobretot al tenir que protegir-lo.

Una vegada superada la entrada cal remuntar el díedre fins que aquest és tanca i aleshores sortir a la placa de la dreta que caldrà seguir alguns metres fins a poder entrar altre vegada a la placa de l’esquerra , en aquesta placa hi ha un parabolt i superat aquest resten uns deu metres fins el cim.

Una vegada dalt , comencem la davallada fins el cotxe on trobem a uns companys del Bruc que també han vingut a cercar el solet del Montroig.

Ara , carretera i manta, que el Guillem te previst un dinar amb companys i ja anem tard. Aquesta vegada ens quedem sense cervesa

J. ESTRUCH