Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

diumenge, 22 de gener del 2017

NOVEMBRE NEGRE

DISSABTE, 21 DE GENER

Aquesta setmana el Joan no pot acompanyar-nos i sortim el Joan Carles i jo, no tenim clar el nostre objectiu, tan sols que caldrà anar  terra endins per fugir del mal temps que és preveu per la costa.
Quedem al Bruc i ja decidirem on anem, tan sols tenim clar que d’entrada esmorzar al bar Suport de Bellcaire. Davant d’un bon esmorzar les coses es veuen més clares i després de moltes propostes guanya una de les presentades per Joan Carles, anirem a la paret de l’extrem, concretament el nostre objectiu és la via Novembre Negre.


Ens acostem a la paret per la pista que surt de darrera la paret de l’os a Sant Llorens de Mongai que esta en molt bon estat fins que aquesta acaba i es converteix en corriol, ara ens queda una pujada de 20 minuts fins el peu de via.
Fem la primera reunió després de deixar el camí i superar uns metres de grimpada fàcil fins una rapissa, no hi ha reunió muntada i cal agafar el primer espit de la via per fer la reunió amb seguretat.


La primera tirada és per mi, la més complicada i li cedeixo amablement al Joan Carlos, la veritat que he tingut bon ull, és una tirada a més de difícil , difícil de seguir i que cal completar l’assegurament, tot i que la ressenya diu que esta completament equipada. La reunió esta just acabat el ressalt i a l’altura de la feixa.


La segona em toca a mi i segons la ressenya tan sols cal fer un pas de ganxo, je, je, la veritat és que ens ha calgut fer dos passos de ganxo i posar tres camelots per arribar a la sabina salvadora , cal anar en compte amb les bagues del arbre que estan molt i molt velles. La resta de tirada cal protegir-la però és molt més fàcil.


La tercera és una tirada molt curta, però difícil, més del que diu la ressenya, m’ha costat molt recuperar el material de autoprotecció per les postures que calia posar per mantenir l’equilibri.


La quarta , no és la més difícil , però sens dubte és la millor tirada de tota la via. També ajuda molt la roca que millora moltíssim, també cal reforçar l’assegurament però amb flotants queda molt bé.


La cinquena i darrera tirada, comença amb un tetris de roca però poc a poc t’acostumes i la verticalitat baixa, permetent sortir amb tranquil·litat.


La baixada és còmoda perquè estem a pocs metres del camí del refugi i tan sols resta desfer el camí de baixada fins el cotxe.

Ja de baixada ens aturem altre vegada al bar Sport per fer la cervesa de rigor.

J. ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada