DISSABTE, 21 DE GENER
Aquesta setmana el
Joan no pot acompanyar-nos i sortim el Joan Carles i jo, no tenim clar el
nostre objectiu, tan sols que caldrà anar
terra endins per fugir del mal temps que és preveu per la costa.
Quedem al Bruc i ja
decidirem on anem, tan sols tenim clar que d’entrada esmorzar al bar Suport de
Bellcaire. Davant d’un bon esmorzar les coses es veuen més clares i després de
moltes propostes guanya una de les presentades per Joan Carles, anirem a la
paret de l’extrem, concretament el nostre objectiu és la via Novembre Negre.
Ens acostem a la
paret per la pista que surt de darrera la paret de l’os a Sant Llorens de
Mongai que esta en molt bon estat fins que aquesta acaba i es converteix en
corriol, ara ens queda una pujada de 20 minuts fins el peu de via.
Fem la primera reunió
després de deixar el camí i superar uns metres de grimpada fàcil fins una
rapissa, no hi ha reunió muntada i cal agafar el primer espit de la via per fer
la reunió amb seguretat.
La primera tirada és
per mi, la més complicada i li cedeixo amablement al Joan Carlos, la veritat
que he tingut bon ull, és una tirada a més de difícil , difícil de seguir i que
cal completar l’assegurament, tot i que la ressenya diu que esta completament
equipada. La reunió esta just acabat el ressalt i a l’altura de la feixa.
La segona em toca a
mi i segons la ressenya tan sols cal fer un pas de ganxo, je, je, la veritat és
que ens ha calgut fer dos passos de ganxo i posar tres camelots per arribar a
la sabina salvadora , cal anar en compte amb les bagues del arbre que estan
molt i molt velles. La resta de tirada cal protegir-la però és molt més fàcil.
La tercera és una
tirada molt curta, però difícil, més del que diu la ressenya, m’ha costat molt
recuperar el material de autoprotecció per les postures que calia posar per mantenir
l’equilibri.
La quarta , no és la
més difícil , però sens dubte és la millor tirada de tota la via. També ajuda
molt la roca que millora moltíssim, també cal reforçar l’assegurament però amb
flotants queda molt bé.
La cinquena i darrera
tirada, comença amb un tetris de roca però poc a poc t’acostumes i la
verticalitat baixa, permetent sortir amb tranquil·litat.
La baixada és còmoda
perquè estem a pocs metres del camí del refugi i tan sols resta desfer el camí
de baixada fins el cotxe.
J. ESTRUCH
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada