Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dijous, 26 de gener de 2017

MIQUELUCHI

DIMECRES, 25 DE GENER

Una nova setmana amb el temps revolucionat, la veritat els homes de la meteo o posen força cru per dimecres, però tot i això em resisteixo a renunciar a fer la sortida setmanal sobretot aquesta que m`ha trucat el VISA per sortir .
Com sempre he quedat amb el Josep i l’informo que aquesta vegada serem tres. Com sempre quedem a les 7,30 al Bruc, per tenir temps d’anar a esmorzar amb tranquil·litat.
El trajecte fins Bellcaire ens deixa sorpresos, no hi ha ni una sola boira i res fa pensar en la tempesta que diuen que tindrem avui.
A les nou, mentre esmorzem seguim pensant que podrem escalar i decidim anar al Mont Roig on les aproximacions són nul·les per si tenim que baixar corrents. Una vegada al Coll de Porta, tot esta encalmat, no hi ha ni una rata i nosaltres acabem de perfilar el nostre objectiu, la via Miqueluchi.


Com que som tres i a tots ens agrada fer de primer, ens repartim les tirades. El Josep , que ja la ha fet, farà la primera. Jo faré la segona i tercera i al VISA li deixem la més interessant, la darrera, (poques vegades que ens acompanya, cal que gaudeixi de l’escalada).


La primera, el Josep la fa en un plis ples, no en va fa quatre dies la vàrem fer al anar a la via Mariola Motors,


La segona comença per un petit diedre i s’enfila per una placa tombada plena de gotes d’aigua, una meravella, llàstima que és molt tombada. La reunió just al fil de l’aresta que delimita el Diedre Blanqueta per la seva dreta.


La tercera creua tota la paret dreta del diedre fins a trobar-lo just per sota del començament de les dificultats d’aquest, cal remuntar aquest fins la reunió tot seguint la fissura.


En aquest punt fem el canvi de cordes i pren la iniciativa el VISA. El primer tram és correspon amb una tirada de la via diedre Blanqueta a l’altura de la quarta tirada, però una vegada superat el primer encastament deixa el diedre i segueix per les plaques de la dreta. 


Una tirada molt bonica i agraïda amb una dificultat acceptable. D’aquestes tirades que tan ens agraden muntar-la al teu gust amb flotants que entren molt bé.


Ara ja estem al cim i ens ha sabut a poc, però les boires estan prenent embranzida i ja les tenim sobre nostre, amb un vent gelat que ens dissuadeix de les nostres intencions. No trigarà gaire en començar a nevar.



Sense pensar-ho gaire, enfilem cotxe avall i no ens aturem fins Bellcaire per fer la cervesa de costum.

J. ESTRUCH

1 comentari: