Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

diumenge, 15 de gener del 2017

RIALLES

DIMECRES, 08 DE GENER

Aquests dies la meteo diu que farà fred, però nosaltres ens resistim a no sortir a escalar, tot i que cerquem lloc on poder assegurar una bona caloreta i procurant no repetir la zona per no avorrir-la.
Aquest és el problema de sortir sovint, i  amb el Josep sempre anem canviant de zones per variar. La primera proposta d’aquesta setmana és pujar a Malanyeu però a mida que anem parlant surt la proposta d’anar als cingles de la To (sobre La Nou), jo he fet a la zona tres vies però el Josep no hi ha escalat mai, per tant , decidit, una zona nova a tastar.


Mentre esmorzem, anem centrant el nostre objectiu, el Josep em proposa l’esperó Utopia però ja l’he fet i ja que vinc poques vegades millor fer una via desconeguda.
Les ressenyes que porta, (Vertex), recomanen com a bona la via Rialles i decidim anar-hi a fer un cop d’ull. Sobre el paper un xollo, dues tirades de cinquè grau de cinquanta metres ens deixaran al cim , i la baixada caminant tot xino xano, llàstima que no sigui temps de bolets perquè la darrera vegada que vaig venir, al arribar al cotxe portava un forro i el casc plens de rovellons, uufff!!.


Deixem el cotxe a la font, per sobre de la casa i en quinze minuts ja estem a peu de paret, desprès d’uns petits dubtes , intuïm per on va la via, dic intuïm, perquè no veiem cap assegurança, n’hi ha tres en tota la tirada.


La primera tirada comença amb bona roca però hi ha un tram a mitja tirada amb la roca força trencada , a més com que tota la paret és plena de liquen cal anar molt en compte on poses els peus o t’agafes. La dificultat no és molt gran,  però les cordes pesen molt, l’ inseguretat de la roca i les poques assegurances fan que sigui un cinquè peleon i que progressis amb el culet apretat.


La segona tirada, he trobat que és mes mantinguda amb el mateix grau , però amb roca molt millor, tot i que les assegurances tampoc hi són.


Vaja, una via maca però que no és pot menysprear per la seva poca dificultat.
La baixada , un passeig per la carena fins veure un collet on arribem, d’allà un corriol ens portarà directament al cotxe.



De baixada volíem aturar-nos per fer una agulla que hi ha més avall però ja en tenim prou per avui i baixem directes a fer la cervesa de rigor que no podem fer fins el Rosal  perquè tot és tancat.

J. ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada