PASTELINA

DIUMENGE 08 DE GENER

Per fi s’han acabat les festes i podem tornar a la rutina normal, de sortir a escalar els dissabtes, però tot i així encara queden compromisos que cal complir i aquest dissabte en tinc un,o sigui que no podré sortir el dissabte i caldrà fer-ho el diumenge.

Per sort , el Jordi també s’apunta i al seu darrera , el Josep, el Dani i un amic seu, o sigui que serem una bona colla.

El Dani i el seu amic, bàsicament son escaladors d’esportiva i no han visitat mai Vilanova de Meià, una bona excusa per poder anar-hi i gaudir d’ un bon mati al sol.

No tenim clar en quina via posar-nos però finalment ens decantem per anar a la Pastelina, de tots els que anem tan sols jo l’he feta i crec que és una bona pedra de toc per conèixer la zona.

Una vegada a peu de via decidim fer dues cordades, primer anirem el Jordi i jo i darrera els altres tres. La primera tirada li toca al Jordi i  com que esta assegurada aviat esta a la reunió.

La segona és la que demana més treball, nosaltres hem posat tres camelots, un al sostre, el segon a la fissura d’abans de sortir del sostre i el tercer , una vegada superat el pas desplomat abans d’arribar al flanqueig de la reunió.

La tercera, és molt més fàcil però els primers metres , més verticals no tenen protecció fins que no ets a la placa, és un cop de gas, desprès ja molt més fàcil de navegació a la dreta fins una segona assegurança i d’allà recte amunt fins la reunió.

La quarta  surt recte amunt per un díedre vertical però aviat s’ajau i la via el creua per cerca un camí més planer, fa reunió en un gran arbre o també es pot seguir pujant fins la següent placa on hi ha una reunió muntada.

La cinquena, és fàcil amb un petit tram vertical al començar, la resta poc a poc va perdent verticalitat.

Mentre esperem dalt del cim , ens criden que un company ha perdut un peu de gat i ha caigut a peu de via, aleshores decidim que nosaltres marxem i baixarem per la canal de la dreta per anar a cercar-lo, (ja ens va bé, per tal d’evitar baixar per el camí de la vessant nord, que normalment en aquesta època està gelat i rellisca molt.

Desprès de fer la petita excursió fins la canal i retornar tot creuant la paret per sota, arribem a peu de via i en poca estona ja tenim recuperat el peu de gat. Arribem al cotxe quasi al mateix temps quels companys que han baixat per la vessant nord.

Ara ja comença a fer fred, carreguem el cotxe i directes a cal Cirera per recuperar forces.

J. ESTRUCH