DELIA

DIMECRES, 15 DE MARÇ

Aquesta setmana torno a sortir amb el Josep, però ell va sortir a escalar ahir, per tant està cansat i vol fer quelcom tranquil i amb bona roca.

La proposta inicial te que quedar-se al tinter per properes sortides.

Decidim anar a Malanyeu, on tenim tots els requeriments que ell demana, bona roca, poca aproximació i rapidesa.

Mentre esmorzem a El Rosal acabem de decidir el nostre objectiu que serà la via Delia, és de les vies més assegurades de la paret i força assequible.

El Josep s’apunta a la primera que d’aparença no te bona pinta, però una vegada en situació la roca no resulta tant dolenta i hi ha passatges força bonics.

A la reunió la calor comença a apretar i deixem roba que recollirem a la baixada.

La segona segueix amb la verticalitat i amb roca un xic crostosa, hi ha un tram que hem fet A0  encara que crec que pot fer-se en lliure si estàs fort. L’entrada a la reunió un xic cutre i amb una corda fixa.

La tercera segueix les mateixes característiques que la segona, però aquí el tram de A0 és més curt però més potent, desprès la progressió la fem per una fissura en diagonal a la dreta fins entrar a la reunió en un bosquet.

La quarta no és tan agraïda , tan sols hi ha un tram al mig més vertical i ja fem reunió a l’aresta cimera.

Per les ressenyes hem vist que tothom baixa caminant però nosaltres hem deixat roba a la primera reunió i ens cal baixar en ràpel

Com que les ressenyes marquen les tirades de 30 metres comencem a baixar amb una sola corda, per evitar tenir problemes amb el nus, però al segon ràpel ens ha anat d’un pel, les cordes no arriben a la reunió ni amb el xiclet i hem fet invents per arribar a la reunió per desprès empalmar les dues cordes per baixar amb comoditat.

La resta de ràpels sense problemes fins el terra.

La via, bonica, però no entona amb el que normalment trobem a Malanyeu, no és normal fer una via sense posar-hi catxarros.

Tot i ser molt d’hora hem decidit deixar el tema per properes sortides i anem a fer la cervesa de rigor amb tranquil·litat i amb la confiança que arribarem aviat a casa.

J. ESTRUCH