SANG DE CRACK

DIUMENGE, 12 DE MARÇ

Dimecres varem fer una sortida fallida, no en quant als companys si no en lo referent al nostre objectiu. Volíem fer la via Rampes invertides de Vilanova, que amb el Visa ja hem fet un parell de vegades però aquesta vegada ens ajuntem quatre companys amb el mateix objectiu.

Però a mitja via  ens adonem que anem molt justos de temps, un petit entrebanc a la segona tirada ens ha fet perdre  temps i tot i que el Visa ja el tenim a la tercera reunió, fora de les dificultats més grans, decidim baixar abans no ens agafi el marró.

Avui diumenge, he trucat  al Juan Carlos per sortir i ja tenia company, el Joan per anar a Collegats. L’objectiu la Sang de crack, una via que tinc en cartera des de fa molt  temps. Una temptació massa gran com per rebutjar l’oferiment d’acompanyar-los.

A les set sortim del Bruc i ens aturem a Tremp per esmorzar, sobre les nou ja estem al pàrquing on comença el camí d’aproximació.

L’aproximació encara que llarga , no es fa gaire pesada, tot i que en el tram final no hem sabut trobar el camí bo d’entrada a la vira i hem fet una estona el porc senglar, (no hem estat els primers en passar per aquí). Finalment reunió darrera un arbre amb un replà i un parabolt.

La primera tirada, dura, dura, un pitó i un parabolt com a úniques assegurances, la resta flotants grans al gust, però si més en portes més en posaries, la roca de primera.

La segona comença en encastament fins arribar a una feixeta on la roca no és gaire bona, teòricament hi ha dos pitos però tan sols hem trobat un, desprès un flanqueig a l’esquerra per una placa fins la reunió.

La tercera presenta un començament cutre i vertical, tot i que no s’ha trencat res , fins arribar a un seguit de parabolts que permeten entrar en un díedre fissura molt vertical amb roca boníssima, teòricament hi ha un parabolt i un pitó, però del parabolt tan sols hem trobat l’espàrrec . La tirada molt bona.

La quarta del mateix estil que l’anterior, entrada cutre i resta de tirada boníssim però un xic més fàcil.

La cinquena comença amb un pas potent que hem evitat amb un estrep, la resta una placa amb quatre parabolts et permeten progressar amb seguretat, fins l’entrada a un díedre on cal agafar-se a roques que no donen confiança, però un parell de totems han salvat la papereta, la resta cal progressar amb compte i autoassegurança fins la reunió, l’entrada a la reunió és un xic cutre.

La sisena, desprès d’ensumar la sortida directa i desistir-hi l’hem fet per la normal, una canal matojera, amb algun pas més difícil del que sembla fins que albires la possibilitat de sortir a la dreta fins la carena , on hem fet reunió.

La setena ja tan sols resta fer uns metres fàcils fins el cim, amb un pas estrany just a la sortida.

Una vegada tots al cim , ens preparem per la llarga baixada fins el cotxe amb la vista posada vers l’est on comença a ensumar-se la turmenta que el personal de la meteo preveia per aquesta tarda.

Una vegada al cotxe, enfilem la cua que hi ha a la carretera per tornar a Barna, no sense abans aturar-nos a la Pobla de Segur per fer la merescuda cervesa.

J. ESTRUCH