Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dimarts, 4 d’abril del 2017

MIRAMUNDA

DISSABTE, 01 D’ABRIL

Aquesta setmana he quedat amb el Jordi, fa molts dies que no pot sortir i està neguitós per fer una escalada llarga,
Tenim diferents propostes sobre la taula, però finalment triomfa la possibilitat d’anar a Montrebei , un lloc on ell no hi ha escalat mai.
Hi ha diferents vies candidates , però aquesta és la millor oportunitat per anar a fer la Miramunda, quasi tots els companys amb el que surto ja la tenen tatxada i jo amb la propaganda que fan crec que és la via ideal per conèixer el congost i provar els seus ingredients, paisatge impressionant, retorn dur i orientació bona per aquest temps.


Sortim a les set com tenim per costum i anem directes a Bellcaire per esmorzar on tan sols trobem a un parell d’escaladors, sembla que la gent a vist la meteo i no vol arriscar-se.
Quan arribem al prat d’en Lluis no hi ha ningú,  sembla estrany però sentim unes veus i al cap de poca estona un , BOMM !! sec, ens deixa perplexos. Mirem a la paret i per sobre del prat un paracaigudes obre la lona i darrera un segon i encara desprès un tercer s’apunta a la festa, en poca estona hem vist tres salts base seguits que han aterrat al prat.
Nosaltres ens preparem i enfilem camí de la via Miramunda, que desprès d’una petita marrada de feixa (hem agafat la de sota) arribem al principi de via.


La primera tirada comença per un petit díedre per anar a cercar dos passos d’artificial i una placa que ens deixa en una petita feixa, per sobre un segon díedre més dret on teòricament hi ha un pitó i dos burins, de tot plegat tan sols hi ha el darrer burí , una vegada superades les dificultats, aquest tram m’ha costat molt de llançar-me perquè la roca no te bon aspectes i hi ha algun bloc sospitós , tot i que no s’ha mogut res


La segona comença amb un llarg flanqueig a l’esquerra fins arribar a un díedre que cal seguir per entrar en una fissura canal. Aquesta tirada l’he trobat més fàcil que la primera tot i tenir més graduació segons la ressenya.


La tercera surt en tendència a l’esquerra tot seguint uns esperons, hi ha un parell de bagues en ponts de roca que ajuden a trobar el camí, és una tirada bonica i no gaire exigent.
La quarta segueix el mateix tarannà, encara que la roca no és tan bona, però es deixa fer bé.


La cinquena te una primera part molt estètica per una placa força vertical que vista des de sota sembla més difícil del que resulta finalment, superat aquest tram un gran flanqueig horitzontal tot seguint una corda fins el peu de la canal de sortida, aquest tram és lleig però hi ha uns espàrrecs de més de dos metres d’alt.


Ara tan sols resten les tres tirades de la canal de sortida, però aquestes tirades ens presenten un problema amb el que contàvem, aquesta nit a plogut i força i tota la terra esta molla, com que tenim que trepitjar-la, el peus de gat rellisquen molt i els primers metres ens fan suar de valent, a més les canals estan brutes i difícils d’assegurar


Desprès de lluitar amb les tres tirades, per fi arribem al cim. Ara ve la part més pesada, cal remuntar quasi tota la paret  per sobre el cim fins arribar al camí de baixada, crec que m’he cansat més en aquesta remuntada que en tota la via.
Al prat del Lluis ara hi ha cinc cotxes, però nosaltres ja hem complert, enfilem direcció a Ager per fer una bona cervesa.

J. ESTRUCH


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada