DISSABTE, 01 D’ABRIL
Aquesta setmana he
quedat amb el Jordi, fa molts dies que no pot sortir i està neguitós per fer
una escalada llarga,
Tenim diferents
propostes sobre la taula, però finalment triomfa la possibilitat d’anar a
Montrebei , un lloc on ell no hi ha escalat mai.
Hi ha diferents vies
candidates , però aquesta és la millor oportunitat per anar a fer la Miramunda,
quasi tots els companys amb el que surto ja la tenen tatxada i jo amb la
propaganda que fan crec que és la via ideal per conèixer el congost i provar
els seus ingredients, paisatge impressionant, retorn dur i orientació bona per
aquest temps.
Sortim a les set com
tenim per costum i anem directes a Bellcaire per esmorzar on tan sols trobem a
un parell d’escaladors, sembla que la gent a vist la meteo i no vol
arriscar-se.
Quan arribem al prat
d’en Lluis no hi ha ningú, sembla
estrany però sentim unes veus i al cap de poca estona un , BOMM !! sec, ens
deixa perplexos. Mirem a la paret i per sobre del prat un paracaigudes obre la
lona i darrera un segon i encara desprès un tercer s’apunta a la festa, en poca
estona hem vist tres salts base seguits que han aterrat al prat.
Nosaltres ens
preparem i enfilem camí de la via Miramunda, que desprès d’una petita marrada
de feixa (hem agafat la de sota) arribem al principi de via.
La primera tirada
comença per un petit díedre per anar a cercar dos passos d’artificial i una
placa que ens deixa en una petita feixa, per sobre un segon díedre més dret on
teòricament hi ha un pitó i dos burins, de tot plegat tan sols hi ha el darrer
burí , una vegada superades les dificultats, aquest tram m’ha costat molt de
llançar-me perquè la roca no te bon aspectes i hi ha algun bloc sospitós , tot
i que no s’ha mogut res
La segona comença amb
un llarg flanqueig a l’esquerra fins arribar a un díedre que cal seguir per
entrar en una fissura canal. Aquesta tirada l’he trobat més fàcil que la
primera tot i tenir més graduació segons la ressenya.
La tercera surt en
tendència a l’esquerra tot seguint uns esperons, hi ha un parell de bagues en
ponts de roca que ajuden a trobar el camí, és una tirada bonica i no gaire
exigent.
La quarta segueix el
mateix tarannà, encara que la roca no és tan bona, però es deixa fer bé.
La cinquena te una
primera part molt estètica per una placa força vertical que vista des de sota
sembla més difícil del que resulta finalment, superat aquest tram un gran
flanqueig horitzontal tot seguint una corda fins el peu de la canal de sortida,
aquest tram és lleig però hi ha uns espàrrecs de més de dos metres d’alt.
Ara tan sols resten
les tres tirades de la canal de sortida, però aquestes tirades ens presenten un
problema amb el que contàvem, aquesta nit a plogut i força i tota la terra esta
molla, com que tenim que trepitjar-la, el peus de gat rellisquen molt i els
primers metres ens fan suar de valent, a més les canals estan brutes i difícils
d’assegurar
Desprès de lluitar
amb les tres tirades, per fi arribem al cim. Ara ve la part més pesada, cal
remuntar quasi tota la paret per sobre
el cim fins arribar al camí de baixada, crec que m’he cansat més en aquesta
remuntada que en tota la via.
Al prat del Lluis ara
hi ha cinc cotxes, però nosaltres ja hem complert, enfilem direcció a Ager per
fer una bona cervesa.
J. ESTRUCH
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada