Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dilluns, 10 d’abril de 2017

NO T'EN GALLETIS

DISSABTE, 08 D’ABRIL

Aquesta setmana hem quedat el Joan Asin, en Juan Carles Sanchez i jo per sortir, encara que inicialment tenim propostes diferents , aviat arriben a un consens que ens agrada a tots.
Visitarem una zona on no hi hem escalat mai i sempre quedava a l’espera d’una oportunitat, anirem al pantà de Canelles. Més concretament a la via No t’en galletis que sembla que és la via que te el grau més amable.


Sortim com sempre i anem directes a esmorzar al lloc de costum , el bar Sport de Bellcaire, una vegada satisfets seguim els plans previstos i continuem per la carretera direcció Alfarràs i Benavarri fins a trobar el creuament d’ Estupiñan  i d’allà per carreteres petites fins el pantà.
Deixem el cotxe a l’entrada del tunel  i ens endinsem en la foscor fins a trobar la primera sortida de ventilació que és per on tenim que sortir per arribar a peu de via.
De fet d’aquest punt surten quasi totes les vies que pugen aquest pany de paret .
Ens repartim les tirades i per no fer canvis de corda sovint el Joan farà les primeres , el Juan Carles les del mig i jo les últimes.
La via no és consum massiu i molt poc equipada, de fet en tot el recorregut tan sols hi ha un pitó i mitja dotzena de ponts de roca llaçats. Inclòs les reunions estan amb ponts de roca, però les fissures et permeten assegurar-la al gust amb flotants.



La primera tirada no presenta un bon aspecte amb roca dubtosa al principi i terra en arribar a la reunió però a mitja tirada hi ha un tram força bonic.


La segona s’enfila per un díedre molt vertical, nosaltres l’hem trobat més difícil del que diu la ressenya, (en unes graduada de V+ i altres de 6a, jo hem decanto pel 6a., a més no és gaire fàcil d’assegurar.


La tercera canvia radicalment, la roca molt bona i les fissures molt franques et permeten progressar amb comoditat, cal dir que seguint les recomanacions del Luichy i tal com diu la ressenya que portem hem carretejat dos camelots del quatre que en algun punt ens han anat de conya ( en algun punt el del cinc podria anar millor, però amb el quatre ja funciona).


La quarta tirada és la única en la que trobem un pitó , la tirada comença amb placa per passar a superar un sostre per l’esquerra , en aquest tram cal estar àgil perquè demana obrir les cames amb ganes per poder progressar amb dignitat.


Aquí fem el canvi de cordes i hem toca guiar la cordada, i sembla que he començat malament, una placa no gaire agraïda a la dreta per terreny indefinit i anar a cercar un arbre sota un sostre, però no m’ha semblat be fer la reunió aquí i he continuat fins un lloc on hi ha una possible reunió (aquesta possibilitat la presenten en la seva ressenya els aperturistes), però crec que l’opció presentada pel Luichy és millor, jo he arribat molt just (portem cordes de cinquanta) a la reunió i los cordes tiben molt..


Aquí hi ha dues possibilitats, la del Luichy de fer reunió sobre un díedre perfecte que tenim sobre o la dels primers que van fer fins el cim. Aquí he tornat a marrar-la, he volgut fer-me el ganes i he pujat fins el cim amb la conseqüent tibada de cordes  els darrers metres que m’han impedit gaudir amb comoditat de la molt bona tirada final. Millor fer reunió en un arbre al final del díedre i gaudir i molt de la darrera tirada.


Una vegada al cim tan sols resta baixar direcció al pantà tot seguint unes fites que hem perdut i trobar una línea de ràpels, nosaltres volíem baixar per la via yayos hem acabat baixant per la via No t’entaleguis.

Una vegada al cotxe, decidim tornar per l’altre costat de pantà i sortir a Os de Balaguer i d’aquí directes al bar Sport per fer la cervesa de rigor..

J. ESTRUCH

2 comentaris:

  1. Bona colla us heu juntat ! sembla que et van tocar les tirades mes lletges...per que la resta de tirades es veuen maques i atlètiques.
    Enhorabona.

    ResponElimina
  2. Hola Jaumed,
    Amb la primera no vaig tenir sort, però la darrera val molt la pena, és molt guapa, començant pel diedre i sobretot la placa final (estil vilanova).
    Ës un racó molt interesant, llastima que totes les vies piquen molt.
    Josep

    ResponElimina