DEVOTS

DISSABTE, 13 DE MAIG

S’acosta el cap de setmana i començo a trucar a companys per sortir, el Juan Carlos i el Joan Asin m’acullen en la seva cordada i ja em veus tornant a fer el camí de Montrebei per fer una nova via, aquesta vegada l’objectiu és la via Devots una via que deixen bé (dins la seva categoria) les xarxes.

Mentre esmorzem a Bellcaire arriben el Toni i el Ricard que porten un objectiu semblant, encara que no exactament el mateix.

Quan arribem al prat del Lluis sembla les rambles de Barcelona , em comptabilitzat uns vint vehicles , (això ja no és el que era). Nosaltres a la nostra i enfilem direcció a la paret seguint les passes del Ricard i el Toni que van a la via Delfos i han marxat més rapits perquè la via és mes llarga .

Nosaltres arribem a peu de via i per sort no hi ha cap cordada per la zona , però mentre puja en Juan Carlos la primera tirada, arriba una cordada que resulta ser el Pepe i el Cèsar, de la colla dels Galls de Ponent,  maleint haver trobat una cordada ja a la via, però no, per sort per ells van a la veïna ateus. Durant l’escalada anirem trobant-nos visualment i aprofitarem per fer-nos els uns als altres fotos que amb la perspectiva de la distancia han sortit molt bones.

La primera tirada segons les ressenyes 6b+, nosaltres ni ensumar-lo , un artificial laboriós intercalats amb passatges durs de díedre i un final de tirada de Ae per entrar a la reunió, vaja que el grau no el regalen i és massa collat per nosaltres.

La segona s’enfila per una canal bruta i amb roca a controlar, més difícil del que sembla, el Juan Carlos ha fet reunió de dos parabolts que hi ha una vegada superada la reunió que comparteix amb l’Ateus, però és molt incomoda i millor fer-la a raser de l’arbre.

Aquí fem un canvi de cordes i agafo l’iniciativa, la tirada que ve és molt bonica i amb roca espectacular, teòricament tinc que trobar un pitó , però no he sabut veure’l i he protegit tota la tirada amb flotants, he trobat el cinquè grau bastant apretadet.

La següent torna a tocar-me, comença remuntant un díedre fins arribar sota un petit sostre, aquest cal flanquejar-lo a l’esquerra per agafar un espit , aquí he tingut que  posar l’estrep perquè arribar-hi ha estat factible, però sortir-ne, je, je ja son faves d’un altre paner, superat aquest tram un pitó protegeix la resta de tirada que segueix per roca dubtosa fins la reunió.

Aquí agafa el relleu el Joan Asin que ens traurà de la via,  la cinquena tirada presenta un díedre perfecte, que es posa tieso com més amunt , hi ha dos claus i un espit en tota la tirada i la dificultat igual que la verticalitat va en augment com més amunt puges. La reunió és la mateixa que la de la via Ateus.

Aquí fem un canvi de reunió fins el final del bosquet, per assegurar més còmodament al Joan quan faci la última tirada.

La darrera tirada és fàcil però amb un passatge emprenyador al mig, per passar un boix que hi ha a mitja canal.

Al cim ens esperen els Galls que també han sortit pel mateix lloc i fem el camí de baixada junts i per rematar el dia , també la cervesa a Ager.

J. ESTRUCH