VIA DELS GALLINES

DIMECRES, 18 DE MAIG

Com tenim previst  cada setmana, avui sortim el Josep i jo però a darrera hora s’ha apuntat el Genis.

No tenim cap objectiu concret, però a base de descartar hem decidit anar a l’Alt Urgell.

Mentre estem esmorzant a la fonda Cadi de Ponts sense tenir clar res,  em decideixo per proposar el Roc Galliner com a opció de trobar alguna via que haguem fet, i resulta que cap dels dos coneix la zona i accepten el desafiament.

Per anar directes a una via proposo fer la dels Gallines, jo ja conec l’aproximació perquè vaig fer amb el Lluis Parcerisa, la via “ t’ hauré d’aplicar un seriós correctiu” que va agradar-me molt però que vaig sortir amb els braços com bombetes (vaig comprovar que el grau a la zona és força apretat ). Avui amb un grau més amable espero poder triomfar.

L’aproximació, un passeig, sobretot perquè he deixat el cotxe a mitja pujada entre la pista i el coll i l’ aproximació com que ja conec els topants , sense cap problema.

Al peu de via, ens costa un xic trobat la sageta que senyala l’inicií, de fet ja estic a la primera reunió quan el Josep ha vist la senyal.

La primera tirada comença amb un exercici  de confiança amb els peus, perquè fins el començament del díedre no hi ha cap assegurança , he posat un camelot i una baga en un arbre. La segona meitat, el díedre, molt vertical  i difícil fins l’arbre i desprès flanqueig d’equilibri per entrar a la reunió.

A la segona ja comencen les complicacions, cap assegurança, (bé una baga en una immensa sabina), jo he sortit recte amunt  fins un replà inclinat i desprès he flanquejat a la dreta fins la sabina i continuat fins el díedre que et porta fins la reunió, la roca lletja, bruta , però bé, una tirada de orientació.

Ara mirant les piulades dels diferents blocs que han fet la via, crec que hem obert una variant que pot estar força bé, (no he vist cap piulada que ressenyi l’itinerari que hem fet).

Sortint de la reunió he començat a pujar amb tendència a la dreta per plaques tombades ,(he intentat vorejar el bosc per la dreta, a uns trenta metres hi ha un tram vertical que permet entrar en un gran díedre (aquest tram amb roca bastant bona) i sorpresa !!!! sobre l’arbre hi ha una reunió amb dos parabolts.

Una vegada tots a la reunió comencem a esbrinar la nostra situació que no quadra amb la ressenya del muntanyenc que portem. A la nostra dreta i pel mig del magnífic díedre puja una via equipada amb parabolts i pitons  , que seguríssim que no és la nostre, de cinquè grau no en té pas la pinta, i els 40 o 45 metres que he fet fins la reunió ens diuen que estem desviats de l’itinerari uns vint metres a la dreta i per sobre d’uns extra ploms, caldrà redreçar la situació.

Com que em sento responsable de la situació i tot i que toca fer un canvi de direcció de cordada, decideixo esmenar el lapsus i segueixo guiant la cordada.

Surto de la reunió per l’esquerra per superar un petit desplom per una fissura que es pot protegir bé, desprès un flanqueig a l’esquerra just pel fil superior del desplom fins agafar un sistema de canalons, (estil sud del pedra) i arribar fins una rapissa, aquest tram és força dificil  i amb poques possibilitats d’assegurar. Una vegada a la rapissa flanquejar uns metres a l’esquerra per pujar per un gendarme adossat a la paret amb aspecte de trencar-se , però que aguanta bé i poc a poc anar a l’esquerra fins una sabina a partir d’aquí cal flanquejar a l’esquerra fins el bosc fins trobar l’itinerari normal

Aquí fem el canvi de direcció i el Josep agafa el comandament. La tirada comença amb un pas de quart grau per desprès començar a flanquejar a l’esquerra fins a trobar un pont de roca llaçat,( ara segur que hem recuperat l’itinerari normal de la via).

La tirada següent , crec que és la millor de tot l’itinerari, assegurada , tot i que cal acabar de complementar –la, i molt franca, llàstima que la reunió és molt incomoda.

La darrera tirada comença amb un tram d’adherència fins entrar a un díedre molt marcat i desprès anar seguint per pura intuïció. El Josep ha fet la tirada al màxim de  la corda i ens hem presentat al cim amb 60 metres. Aquesta darrera tirada si al primer tram de díedre diuen que és cinquè superior , jo no diria pas que no. De segon ,m’ha costat molt posar-me per progressar amb comoditat.

La via no és per tirar coets, però crec que mereix millor consideració de la que te, no serà de consum massiu, de fet cap via de la zona ho serà però no és tan fàcil com diuen algunes piulades. Un xic més neta serà inclòs bonica.

El tram de la cornisa l’hem fet amb llargs de corda , no fos el cas d’una patinada.

Una vegada acabada la via directes al Coll de Nargo per recuperar forces amb una bona cervesa.

J. ESTRUCH