DIMECRES, 14 DE JUNY
Aquest dimecres
sortim amb un objectiu molt concret i desconegut. Fa molt de temps
que tinc en cartera conèixer aquesta zona, (he escalat alguna via d’esportiva,
però no conec les vies llargues), i darrerament
trastejant per Internet vaig trobar la web del Consorci de l’Alta
Garrotxa (www.altagarrotxa/
normatives/regulació activitats/escalada).
En aquest apartat a
més de explicar el perquè de la regulació, anul·lava l’anterior normativa i
senyalitzava els espais que afectaven la nova normativa, i sense fer menció a
la zona del Guitarriu, (és més, la assenyala com a zona de lliure escalada).
També vaig assabentar-me que ja no podríem entrar amb el cotxe fins els
aparcaments interiors i caldria deixar-lo al pàrquing d’entrada.
A primera hora i
sense sol , la caminada fins el pont del Valentí és còmode i agradable i a uns
cent metres desprès d’un tram encimentat
i amb un cable d’acer d’una tirolina penjada per sobre el camí. Deixem la
comoditat del camí ample per agafar un corriol a la dreta ,(amb un pal, però
sense placa de senyalitzar). En aquest camí ens liem un xic i cercant el coll
roig (que tenim de referència) en mengem mitja hora de pujada de més, ens hem
passat la cruïlla que ens portarà al “pas del cabró”. Aquest creuament és lògic
, una vegada el coneixes, perquè hi ha una roca amb dues creus pintades , una
de groga i l’altre vermella i verda
Per fi arribem al
esmentat pas, una vegada superat i just per sobre, trobem el començament de la
via. Hem trigat dues hores des de el pàrquing... ufff !!!...
Comencem l’escalada
amb les normes de costum, el Visa , fa la primera , resulti el que resulti.
Aquesta primera tirada va per plaques amb una dificultat de cinquè grau sense
gaires complicacions.
La segona segueix la
mateixa tònica encara que un xic més mantinguda en el grau.
La tercera tirada
presenta dos panys de paret diferenciats amb una dificultat un xic més gran i
al final cal anar per una feixa a l’esquerra fins un petit esperó.
La quarta és de les
mateixes característiques que a tercera però amb un sol tram de paret, hi ha un
petit díedre a mitja tirada amb uns passatges força bonics.
La cinquena tirada
l’hem fet en dues fases, la primera hem fet un canvi de reunió per a poder
assegurar amb comoditat i la segona el pany de paret més interessant de tota la
via , passatges més difícils però també molt ben assegurada.
La sisena és de
tràmit i si volem baixar amb ràpel pot evitar-la , però nosaltres tenim ganes
de conèixer la zona i hem decidit baixar caminant i de l’últim arbre on hi ha
d’instal·lació hem anat fins un altre arbre que hi ha a ma dreta on hi ha una
corda fixa per baixar a la feixa, (nosaltres hem fet un petit ràpel). D’aquí
remuntar pel bosc fins superar la carena i anar a cercar el camí que seguint la
carena ens portarà a la cova de les
cabres i desprès al pas del cabró , passant per el principi de la via.
Ara de baixada tan
sols resta desfer el camí fet i arribar al cotxe sota una calorada d’espant.
Per cert ,el sol tan sols ens ha tocat a la darrera tirada.
Del pàrquing directes
a Montagut on hem fet una parada tècnica per recuperar forces.
JOSEP ESTRUCH
Veig que al final ja hi heu anat. Enhorabona.
ResponElimina