Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dijous, 15 de juny de 2017

RECADERIA VERTICAL

DIMECRES, 14 DE JUNY

Aquest dimecres sortim amb un objectiu molt concret i desconegut. Fa molt de temps que tinc en cartera conèixer aquesta zona, (he escalat alguna via d’esportiva, però no conec les vies llargues), i darrerament  trastejant per Internet vaig trobar la web del Consorci de l’Alta Garrotxa  (www.altagarrotxa/ normatives/regulació activitats/escalada).


En aquest apartat a més de explicar el perquè de la regulació, anul·lava l’anterior normativa i senyalitzava els espais que afectaven la nova normativa, i sense fer menció a la zona del Guitarriu, (és més, la assenyala com a zona de lliure escalada). També vaig assabentar-me que ja no podríem entrar amb el cotxe fins els aparcaments interiors i caldria deixar-lo al pàrquing d’entrada.


De tornada hem vist que la gent fa cas omís de la regulació i hem trobat cotxes aparcats fins el pàrquing 2, però a nosaltres ens agrada complir , sempre que podem.
A primera hora i sense sol , la caminada fins el pont del Valentí és còmode i agradable i a uns cent metres desprès  d’un tram encimentat i amb un cable d’acer d’una tirolina penjada per sobre el camí. Deixem la comoditat del camí ample per agafar un corriol a la dreta ,(amb un pal, però sense placa de senyalitzar). En aquest camí ens liem un xic i cercant el coll roig (que tenim de referència) en mengem mitja hora de pujada de més, ens hem passat la cruïlla que ens portarà al “pas del cabró”. Aquest creuament és lògic , una vegada el coneixes, perquè hi ha una roca amb dues creus pintades , una de groga i l’altre vermella i verda

Per fi arribem al esmentat pas, una vegada superat i just per sobre, trobem el començament de la via. Hem trigat dues hores des de el pàrquing... ufff !!!...

Comencem l’escalada amb les normes de costum, el Visa , fa la primera , resulti el que resulti. Aquesta primera tirada va per plaques amb una dificultat de cinquè grau sense gaires complicacions.


La segona segueix la mateixa tònica encara que un xic més mantinguda en el grau.
La tercera tirada presenta dos panys de paret diferenciats amb una dificultat un xic més gran i al final cal anar per una feixa a l’esquerra fins un petit esperó.


La quarta és de les mateixes característiques que a tercera però amb un sol tram de paret, hi ha un petit díedre a mitja tirada amb uns passatges força bonics.


La cinquena tirada l’hem fet en dues fases, la primera hem fet un canvi de reunió per a poder assegurar amb comoditat i la segona el pany de paret més interessant de tota la via , passatges més difícils però també molt ben assegurada.


La sisena és de tràmit i si volem baixar amb ràpel pot evitar-la , però nosaltres tenim ganes de conèixer la zona i hem decidit baixar caminant i de l’últim arbre on hi ha d’instal·lació hem anat fins un altre arbre que hi ha a ma dreta on hi ha una corda fixa per baixar a la feixa, (nosaltres hem fet un petit ràpel). D’aquí remuntar pel bosc fins superar la carena i anar a cercar el camí que seguint la carena ens portarà a la cova  de les cabres i desprès al pas del cabró , passant per el principi de la via.


Ara de baixada tan sols resta desfer el camí fet i arribar al cotxe sota una calorada d’espant. Per cert ,el sol tan sols ens ha tocat a la darrera tirada.
Del pàrquing directes a Montagut on hem fet una parada tècnica per recuperar forces.

JOSEP ESTRUCH


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada