DIUMENGE, 11 DE JUNY
Aquesta setmana he
quedat amb el Pere per tornar a sortir i en principi serem tres perquè ell puja
amb l’Angel, però a darrera hora m’ha trucat el Genis que pot saltar-se les
obligacions i vol venir per conèixer la zona, ja que no hi ha esclat mai.
A les 8, 30 ens
reunim tots a Manresa per deixar un cotxe i fer el viatge plegats.
La segona parada al
bar Gusi de Ribes, on agafem forces per una llarga jornada de calor.
Quan arribem a
Queralbs , la situació de la carretera és caòtica, no comprenc com hi ha gent
que és capaç de deixar el cotxe com el deixen, però el principi de la carretera
de Fontdalba és un veritable caos. Per sort al lloc on deixem el cotxe encara
hi ha espai i aparquem sense problemes.
La pujada fins peu de
via es fa dura amb aquesta calor però cal fer-la.
Creiem trobar moltes
cordades a la paret però estem sols,......
Remuntem per sobre
del túnel i ens quedem als arbres per evitar fer la reunió al principi del
díedre que és molt incòmode i perillosa.
La primera tirada és
mantinguda, sobretot per culpa de la molsa que és molt abundant però amb les
assegurances que hi ha i un petit camelot que hem posat per reduir un
allunyament es fa bé.
La segona tirada és
com la primera però un xic més amable, a mi m’ha agradat molt més i el
flanqueig d’arribada a la reunió és molt estètic
La tercera comença
amb un flanqueig a la dreta per fer un canvi d’esperó i fer la reunió en una
feixa, però ens ha semblat molt curta i hem seguit fins la següent, en aquesta
tirada hem posat dos camelots en el segon tram per poder superar un díedre molt
humit.
La quarta tirada
comença per una placa molt i molt lliça però ben assegurada, entrant per
l’esquerra m’ha semblat més fàcil, una vegada superada la placa un tram ajagut
ens porta a un nou tram més vertical sobre el qual hi ha una reunió que també
ens hem saltat per seguir en diagonal ascendent a la dreta per un díedre que
acaba en un petit sostre, aquest passatge impressiona però amb una bona
obertura de cames és supera bé.
La reunió esta
darrera un arbre i costa de veure.
Fins aquí la via ens
ha semblat molt maca però amb el grau suau, però aquí la cosa canvia, aquesta
tirada m’ha costat molt superar-la , ja sigui perquè estava un xic mullada, la
roca no era tan bona com a la secció primera i que no se si m’he saltat
assegurances, (el Genis ha dit que m’havia saltat algun parabolt), la veritat
no ha estat per gust, si els arribo a veure , els aprofito segur !!!.
La reunió esta just
superat el desplom, però tan sols he vist un parabolt i he preferit seguir la
canal fins arribar a la feixa.
Ara tan sols ens
queda la darrera tirada i tots els comentaris de la xarxa diuen el mateix,
ull!!!.
La veritat és que
tenen raó i molta, els primers metres còmodes , fins arribar a un parabolt, en
mig d’una paret llisa. Per sobre resten uns quatre metres sense res , i quan
dic res és res, tan sols una mini rapissa a l’esquerra i una petita fissura
cega que ratlla la paret, he intentat pujar per aquí i no he pogut , finalment
per la dreta he pogut posar una ungla que m’ha permès arribar a un canto del
que he pogut tibar per superar el tram. La resta de tirada , grimpada pel bosc
fins un arbre.
D’aquest arbre ,
encara hem fet 60 metres de canal fins arribar al camí que baixa per la vessant
nord i d’allà al camí del cremallera.
De tornada aturada
obligada al Gusi, per recuperar energies i carretera i manta cap a casa.
JOSEP ESTRUCH
Bufff!!!! però no hi fa molta calor ara aquí? tanmateix enhorabona per la via i no acabar deshidratats.
ResponEliminaHola Jaume, no creguis, el pitjor de tot és l'aproximació.
EliminaLa via queda bastant amagada del sol.
Josep