DIRECTA ANSO

DIMECRES, 23 D’AGOST

La primera nit al càmping ha estat potent, una turmenta ens ha tingut entretinguts, sabíem que segons el meteoblue tenia que ploure però no amb aquesta intensitat.

Però al matí tot era calma i tranquil·litat, ni rastre de boires. Com que no estem segurs de la evolució del temps decidim baixar a Ansó per veure el meteoblue (aquí al càmping no tenim ni cobertura), i ens confirma bon temps per alguns dies.

Atès l’ hora , decidim fer una via curta d’aproximació i no complicar-nos en el objectiu que tenim per als propers dies on ens caldrà fer una aproximació de dues hores.

Escollim la via “Directa Anso” , situada a l’entrada del congost i amb una aproximació de 20 minuts. A diferencia de les altres aquesta està quasi des equipada i caldrà portar material en quantitat, un dels factors més atraients de la via és el seu recorregut per fissura i que les reunions estan equipades amb parabolts (aquesta son les vies que ens agraden més de fer, (treball a les tirades i seguretat a les reunions).

L’inicií de la via és fàcil de veure per les lletres que hi ha gravades al peu DA i el díedre primer és força evident. A mitja tirada i per sota del tram més difícil hi ha un pitó amb una corda (aquest, un a la tercera i un altre a la cinquena son els únics que hem vist).

La segona segueix un díedre perfecte separat per dos trems, és una tirada molt bonica i mantinguda en el seu grau, amb passatges de bavaresa molt bonics on demana una bona col·locació dels peus per a progressar.

La tercera, desprès de fer un canvi de reunió és molt bonica però crec que per sobre de la graduació que li donen, (nosaltres a la ressenya hem posat 6b encara que el llibre de ressenyes senyala 6a i alguna ressenya que tinc a casa donen 6a+). La veritat que te dos trams força potents, un al principi on cal protegir-la amb material petit i un tram al final amb roca sputnik on calen els flotants grans i si no en portes o els has gastat prepara’t per a suar de valent.

La quarta tirada és curiosa , comença superant un bloc megalític , (com una cunya) i passar al altre costat on espera un díedre / encastament fins un collet.

La cinquena, ens han avisat que les cordes acostumen a encallar-se i veient que és una tirada forçada, perquè pel costat puja una canal molt més fàcil que arriba a la reunió, hem decidit baixar des de aquesta reunió amb tres ràpels.

D’allà al càmping per fer les cerveses de rigor, i mentre la fem un nou espetec d’aigua, aquesta vegada no ha estat de nit i hem pogut dormir amb tranquil·litat.

J. ESTRUCH