Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dilluns, 28 d’agost de 2017

VIA GUTZ

DIJOUS, 24 D’AGOST

Avui és el tercer dia de la nostra estada a la zona i no acabem de refiar-nos del temps, per tant decidim cercar una via amb una aproximació curta i un retorn semblant.
La elecció està feta anirem a la paret del mirador on l’aproximació és nul·la (tan sols creuar el riu) i el retorn és una caminada plaent .
Primer baixem fins Anso per conèixer novetats de la família i esbrinar que ens depara la meteo pels propers dies (encara que no sabem si fer-li molt de cas).


De tornada al càmping ja no hi arribem i ens aturem al congost per fer l’escalada.
L’aproximació, un xollo, cinc minuts i aviat trobem a peu de paret les indicacions del  començament de la via.


La primera tirada , un xic humida en els primers  metres però aviat la paret és redreça i la roca està més seca, hi ha un tram amb roca que sembla que cal controlar però res , es deixa fer bé.


La segona , una placa monolítica que cal superar amb tendència a la dreta per anar a cercar un sostret i una fissura que superem amb bavaresa, el tram de placa és molt vertical i fi.


La tercera tirada segueix un sistema de fissures i va directe a una llaminera fissura vertical que cal protegir, és el pas de la tirada, la resta poc a poc va entrant en una feixa on fa reunió.


La quarta tirada, per la dificultat no te historia, primer caminant i desprès cal remuntar un gran bloc i passar per sobre d’un segon anomenat l’ovni, superat aquest tram la reunió es troba al arribar a la següent paret.


La cinquena tirada l’adherència dels peus sobre una roca ennegrida pels fongs que no dona confiança, amb un camelot i un parell de passos de A0 tot solucionat.


La sisena tirada és la més complicada, comença amb passos difícils per entrar a una fissura vertical tancada per un sostre, però poc abans d’aquest cal deixar-la per la dreta per anar a cercar un artificial amb passos llargs que poc a poc amb tendència a la dreta ens treu del díedre. Especialment difícil he trobat el primer pas per agafar l’artificial , hi ha un pitó a uns tres metres amb una corda penjada, encara al·lucino ara com van poder posar el pitó ??,  sort de la corda !!, si no encara hi seriem.


La setena és més fàcil, una fissura ens porta directament a un balco on fem la reunió abans d’agafar la darrera tirada.


La vuitena tirada, si més no, és diferent !!. La ressenya diu “ canal espolonada” i sona estrany?. És una canal?. És un esperó?. Dons bé resulta que té raó, és una canal que per l’esquerra acaba a l’esperó i cal remuntar-la a trams per dins i a trams per aquest, no és gaire atractiu per les herbes que hi ha , però té el seu ambient.
La novena ja és caminant, l’hem assenyalada a la ressenya perquè no ens hem tret la corda fins arribar al camí.
Tal com diu l’Antonio en el seu llibre, aquest és un mirador impressionant sobre tot el congost i val la pena esplaiar-se una estona contemplant el paisatge.
La baixada molt còmoda per un camí molt fresat.
Per la tarda , una vegada al càmping, el ritual de sempre, cervesa amb  bona companyia.


J. ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada