DIJOUS, 24 D’AGOST
Avui és el tercer dia
de la nostra estada a la zona i no acabem de refiar-nos del temps, per tant
decidim cercar una via amb una aproximació curta i un retorn semblant.
La elecció està feta
anirem a la paret del mirador on l’aproximació és nul·la (tan sols creuar el
riu) i el retorn és una caminada plaent .
Primer baixem fins
Anso per conèixer novetats de la família i esbrinar que ens depara la meteo
pels propers dies (encara que no sabem si fer-li molt de cas).
De tornada al càmping
ja no hi arribem i ens aturem al congost per fer l’escalada.
L’aproximació, un
xollo, cinc minuts i aviat trobem a peu de paret les indicacions del començament de la via.
La primera tirada ,
un xic humida en els primers metres però
aviat la paret és redreça i la roca està més seca, hi ha un tram amb roca que
sembla que cal controlar però res , es deixa fer bé.
La segona , una placa
monolítica que cal superar amb tendència a la dreta per anar a cercar un
sostret i una fissura que superem amb bavaresa, el tram de placa és molt
vertical i fi.
La tercera tirada
segueix un sistema de fissures i va directe a una llaminera fissura vertical
que cal protegir, és el pas de la tirada, la resta poc a poc va entrant en una
feixa on fa reunió.
La quarta tirada, per
la dificultat no te historia, primer caminant i desprès cal remuntar un gran
bloc i passar per sobre d’un segon anomenat l’ovni, superat aquest tram la
reunió es troba al arribar a la següent paret.
La cinquena tirada l’adherència
dels peus sobre una roca ennegrida pels fongs que no dona confiança, amb un
camelot i un parell de passos de A0 tot solucionat.
La sisena tirada és
la més complicada, comença amb passos difícils per entrar a una fissura
vertical tancada per un sostre, però poc abans d’aquest cal deixar-la per la
dreta per anar a cercar un artificial amb passos llargs que poc a poc amb tendència
a la dreta ens treu del díedre. Especialment difícil he trobat el primer pas
per agafar l’artificial , hi ha un pitó a uns tres metres amb una corda penjada,
encara al·lucino ara com van poder posar el pitó ??, sort de la corda !!, si no encara hi seriem.
La setena és més fàcil,
una fissura ens porta directament a un balco on fem la reunió abans d’agafar la
darrera tirada.
La vuitena tirada, si
més no, és diferent !!. La ressenya diu “ canal espolonada” i sona estrany?. És
una canal?. És un esperó?. Dons bé resulta que té raó, és una canal que per l’esquerra
acaba a l’esperó i cal remuntar-la a trams per dins i a trams per aquest, no és
gaire atractiu per les herbes que hi ha , però té el seu ambient.
La novena ja és
caminant, l’hem assenyalada a la ressenya perquè no ens hem tret la corda fins
arribar al camí.
Tal com diu l’Antonio
en el seu llibre, aquest és un mirador impressionant sobre tot el congost i val
la pena esplaiar-se una estona contemplant el paisatge.
La baixada molt còmoda
per un camí molt fresat.
Per la tarda , una
vegada al càmping, el ritual de sempre, cervesa amb bona companyia.
J. ESTRUCH
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada