Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dilluns, 28 d’agost de 2017

ESPIRITU DEL BOSQUE

DIVENDRES, 25 D’AGOST

Hi ha una dita catalana que diu “ no deixis per demà el que puguis fer avui” i avui és la confirmació d’aquest fet.
De totes les vies  de la zona, que son moltes i molt bones, n’hi ha una que hem te el cor robat, ja sigui per les piulades de la gent que la ha fet, ja sigui perquè els mateixos aperturistes la recomanen o perquè companys l’han fet fa poc i també en parlen molt bé. De fet era el meu objectiu principal quan el Josep va proposar-me anar a aquesta zona i no fer-nos la pallissa d’anar a terres Lleoneses com era el meu propòsit inicial.


Les pluges dels primers dies van fer que cerquéssim objectius menys cobejats però amb l’ intenció de anar-hi a la primera oportunitat.
Avui era el nostre darrer dia d’estada a la vall o sigui que ja no teníem excuses per no anar-hi.


Sortim del càmping més aviat que mai, tenim dues hores d’aproximació. El dia és bo però fa força vent i els núvols passem ràpids sobre els nostres caps.
A les 10 estem a peu de via, deu ni dor com es veu aquesta paret des de sota !!.


Seguint l’ordre cronològic avui em toca començar a mi i m’enfronto amb una escalada diferent, cal superar una sèrie de prismes encaixats on les fissures son cegues i tan sols es pot progressar aprofitant el final de cada prisma i l’inicií del següent, per sort el pas més difícil està equipat , la reunió uns quaranta cinc metres més amunt.


La segona li toca al Josep, una tirada molt estètica amb constant derivació a l’esquerra, hi ha uns canvis de díedre espectaculars i una placa final molt i molt estètica.


La tercera em torna a tocar i quan vaig per mitja tirada , una boira pixanera ens comença a remullar i a fer créixer els nostres dubtes sobre la possibilitat de pujar més. Ens venen al cap , les recomanacions del llibre que diu que la retirada d’aquesta via és difícil i també les turmentes sobtades dels darrers dies que en poca estona van caure un munt de litres.
Difícil decisió !!, però finalment el seny s’imposa i aprofitant la saviesa que dona els anys de muntanya decidim desmuntar les dues últimes  tirades i rapelar la primera.


Desprès, com podeu imaginar-vos , amb la cua entre cames retorn al cotxe i a ofegar les penes amb cervesa al càmping.

Demà a primera hora tornem a casa però segur, no segur.... seguríssim que tornaré  per fer com a mínim aquesta via  i alguna d’altre que m’ha fet tilin.

J. ESTRUCH 

2 comentaris:

  1. Ei llàstima Josep's, sempre va bé tenir algun compte pendent per tornar-hi, aquesta és una de les imprendincibles de la conrada. Heu fet una bona campanya.

    ResponElimina
  2. Hola Joan !!. Ja has acabat les vacances?
    Tens tota la raó, és una bona excusa per a tornar-hi. La zona va agradar-me força.
    Fins aviat
    Josep

    ResponElimina