DOCTOR NERET

DISSABTE, 07 D’OCTUBRE

El dijous és dia de començar a preparar la sortida de dissabte, però aquesta vegada no em cal començar la roda de trucades, ahir vaig trobar-me pel carrer amb el Gines i va dir-me que trucaria per sortir dissabte, a més en Jordi també va trucar-me per sortir i que li diria al Josep per acompanyar-nos. O sigui que podrem ser quatre.

Però com és costum des de fa un temps, les propostes s’esvaeixen i el divendres tan sols mantenim la proposta el Jordi i jo, (els altres no donen senyals de vida)

Cap problema , tan el Jordi com jo tenim moltes propostes  interessants per fer a la llista de pendents.

De les proposades per el Jordi, em fa gracia la Dent de Rossell, ara aviat ja no podrem anar-hi pel fred i cal aprofitar l’oportunitat  d’aquests darrers dies de bon temps.

Escollim la via Doctor neret , una via amb bona propaganda que si ens agrada tan com la Kuru gaudirem molt d’aquest acomiadament de temporada.

Sortim com sempre a les set del mati i directes a Ribes de Freser on ens aturem per esmorzar al bar Gusi i d’allà directes a la carretera de Font d’Alba on deixem el cotxe.

L’aproximació ens costa una mitja hora i ja estem al túnel, cal dir que pujant el termòmetre marcava tres graus a la vall però aquí que ja comença a tocar el sol, la temperatura ha pujat un munt.

La primera tirada se la demana el Jordi, aquí la roca no es de la millor qualitat però poc a poc millora, per sort la dificultat esta concentrada en un tram petit a mitja tirada.

La segona ja presenta més continuïtat , la roca millora molt però el tram final , just abans d’ entrar a la reunió hi ha un passatge més difícil que la resta, per sort hi ha el tronc d’un arbre tallat que posant-hi un estrep facilita i molt la sortida.

La tercera tirada no és tan estètica , primer per placa per desprès girar a l’esquerra per superar un díedre brut fins la reunió, sota uns grans sostres .

La quarta és una tirada fàcil però molt bonica, flanqueja a la dreta per sota els sostres tot creuant una gran placa . La reunió la fa sobre un esperonet amb unes vistes  privilegiades.

La cinquena d’entrada no sembla difícil però poc a poc va complicant-se la cosa, primer superar  un sostret amb uns blogs dubtosos, per sort sobre hi ha un arbre amb uns baga que tranquil·litza. Superat el tram cal seguir en diagonal ascendent a l’esquerra fins uns pins on hi ha la reunió, entremig hi ha algun passatge estrany de fer.

La sexta i la setena són curtes i la primera intenció que tinc , es fer-les juntes però el traçat de les tirades i al veure com tiben les cordes  fan que deixi el projecte i em quedi a la primera reunió que trobi.

La setena es lletja amb ganes, un flanqueig a l’esquerra per arribar a una canal on hi ha una corda fixa que ens ajuda a superar un arbre caigut , desprès la tirada millora però no gaire

La vuitena és la tirada que m’ha omplert més de tota la via, una placa monolítica de cinquanta metres i cinquè grau, amb un passatge un xic més picant, però que es deixa fer bé gracies a la adherència i rugositat de la roca . La reunió en un arbre ja fora de la placa.

La novena , no te importància, uns 10 metres d’escalada fàcil per sortir al bosc de nerets i anar a cercar el camí de baixada.

La via és bonica i esta ben assegurada, encara que al Jordi i a mi va agradar-nos més la Kuru, no obstant, felicitats als aperturistes. Amb vies com aquestes es fomenta l’afició a l’escalada .

J. ESTRUCH