Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

divendres, 6 d’octubre de 2017

PASSENGER

DIMECRES, 04 D’OCTUBRE

Aquest dimecres tornem a sortir el Josep i jo i com sempre , tenim el mateix dilema de cada setmana, escollir via.
A la vista de la meteo li proposo anar al Pedra, diu el meteoblue que fins dimecres farà bon temps i que dijous comença la davallada de temperatures.
Amb aquest condicionant , el Josep desempolsa antigues propostes i diu un nom Passenger.
Decidit, fa temps volíem anar-hi però finalment varem desistir davant d’altres projectes. Ara era el moment !!.


Sortim a les set com de costum i ens aturem a esmorzar a el Rosal i d’allà directes  a la cantera on deixarem el cotxe.
Preparem el material i com a roba tan sols agafem el més imprescindible, (sembla que farà calor).
El camí de pujada es costerut i arribem a peu de via completament amarats de suor, (per cert a l’altura de l’abeurador hi ha un munt de vaques que han deixat el camí ple de regals i fang que rellisca molt, millor sortir del camí en aquest tram per tal d’evitar una patinada, també han posat dues tanques per evitar que les vaques marxin).


La primera tirada és una placa monolítica amb moltes adherències i una roca de primera, a més amb les assegurances que hi ha permet una progressió còmoda, ens ha agradat molt.


La segona, em toca a mi i encara m’ha agradat més  que la primera amb alguns passatges potents i molt bonics d’enllaçar.
En aquest punt ha començat a pujar la boira i per moments crec que ens caldrà baixar, però decidim seguir i hem encertat perquè en poca estona s’ha esvaït i ha tornat a sortir el sol. El fred que he passat aquesta estona m’ha fet agafar un refredat de campionat (al Pedra no pots pujar confiat, ni que t’assegurin bon temps)


La tercera tirada d’estètica no és tan agraïda però te passatges força estranys de veure, tot i que la dificultat és un xic més baixa.


La quarta tirada és la més fluixa de totes, (personalment hauria pujat per les plaques de la Ventura , en lloc de creuar-la i pujar per les grades de la dreta. Al no haver-hi quasi assegurances és una tirada de navegació i no he vist la reunió fins no estar quasi sobre.


La cinquena vista des de la reunió diria que no pot esser arribar a la següent reunió (mirant la ressenya), sembla molt lluny, però una vegada en matèria surt una tirada de les mes maques i homogènies de la via per al nostre grau.


La sisena, d’entrada impressiona pel desplom que cal forçar però fins al sostre es deixa fer molt bé, tan sols a l’assegurança de sobre el sostre m’ha calgut fer una “.....” la resta si ets un xic alt (no cal gaire), es deixa fer bé. El Josep ha patit més perquè és baixet i les presses li quedaven molt lluny.


La setena tirada, presenta un parell de mur força durs amb dos passatges difícils i desprès la dificultat baixa completament fins arribar a la reunió.
Nosaltres encara hem fet uns vint metres més fins enllaçar amb el camí de baixada i poder treure’ns les cordes amb tranquil·litat.


Baixant per les costes d’en Dou, hem trobat un munt de cabirols que ens miren estranyats i al camí de baixada un munt de vaques que estan al voltant del abeurador ens dificulten el retorn i ens acompanyen pel camí fins el collet on hi ha la primera tanca.
Una vegada al cotxe, directes a fer la cervesa que no podem fer fins el Rosal perquè tots els bars que anem trobant estan tancats.

J. ESTRUCH


2 comentaris:

  1. Aquesta me l'apunto, ahir mentre estàvem a la Diretca del Senglar el Joan m'en parlava de la Passenger.
    Vau passar gaire calor?

    ResponElimina
  2. Hola Jaume,
    Segur que aquesta via esdevindrà una clásica , molt ben assegurada , pot ser un pel massa, però per mi ja va bé.
    Referent a la calor, no, durant una estona mentre jo era a la segona reunió és va posar el capell del Pedraforca i vaig passar fred . Ara porto un refredat de campionat
    Salutacions, ves-hi que gaudiràs molt !!!
    Josep

    ResponElimina