Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dijous, 26 d’octubre del 2017

EL CAP I EL PASSERELL A MONTANISSELL

DISSABTE,18 D’OCTUBRE

Aquest dissabte he quedat amb el Ginés per sortir , fa molts dies que no en sabia res d’ell  , les seves obligacions el tenen molt ocupat però aquest dissabte sembla que pot sortir. Jo ja havia contactat amb els companys del Maresme per afegir-me a la cordada però he tingut que desdir-me, (un altre dia serà , així ells podran fer la seva sense portar llastra).


Per no forçar la maquina desprès de tant de temps sense sortir decidim anar a fer quelcom de suau i li proposo anar a la Serra de Sant Joan per fer la via El cap i el passerell a Montanissell. El Genís creu que ja la ha fet fa molts anys però no recorda res, per tant serà com una nova escalada per ell.


Sortim com sempre a les set del mati i anem directes a Coll de Nargo per aturar-nos a esmorzar al bar Tahussa, que a primera hora està molt tranquil i d' allà per la pista de Sallent directes al aparcament de sota la paret.
L’aproximació és curta però consistent , una pujada continuada fins el peu de paret.


La primera tirada , i la més difícil de la via ens espera, primer uns metres de placa ajaguda amb canalons per desprès posar-nos a peus d’una placa vertical creuada per una fissura, hi ha dos moviments forts fins agafar el fil superior de la placa, després quasi caminant fins la reunió.


La resta de via , va seguint un esperó que s’insinua a la nostra dreta i cercant l’itinerari més lògic o no tant, a les tirades hi ha assegurances no sempre col·locades als llocs més lògics, però que t’ajuden a seguir l’itinerari.


Finalment arribem al cim molt sobrats de temps i decidim baixar poc a poc cercant algun bolet.


Cal dir que sense entretindre’ns gaire  hem arribat al cotxe amb el casc ple de rovellons, tota una sorpresa veient la temperatura que fa i l’estat del bosc , completament sec.


Per baixar decidim fer-ho per Montanisell i anar a Organya.
Una vegada a la carretera decidim aturar-nos a Oliana per fer un mos amb tranquil·litat.


A estat una bona sortida amb molta tranquil·litat i una escalada sense compromís a més de tenir la recompensa dels rovellons.

J. ESTRUCH


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada