Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

divendres, 27 d’octubre de 2017

PAUL LALUEZA

DIMECRES, 25 D’OCTUBRE

Si dimecres va estar una escalada love climbing, aquest dimecres no porta camí de ser-ho.
El Jordi va trucar-me per dir-me que podia agafar-se festa i volia anar a fer quelcom de llarg, je, je. La proposta venia acompanyada d’un seguit de propostes, (totes elles, ufff, no sé com dir-ho).
Pel tema de seguretat psicològica i física vaig anant descartant propostes i la llista va quedar reduïda a dues.
De les dues propostes, sembla que la que tenia més números era Montrebei i més concretament la via Paul Lalueza


Com que dimecres és el dia reservat per sortir amb el Josep, vaig fer-li extensible la proposta però va dir-me que cercaria company, ell va fer-la aquest estiu amb la Carme.
Amb l’objectiu fixat, sortim d’Esparreguera a les 6,30, tenim el handicap que el bar Sport està tancat els dimecres i ens caldrà improvisar. Finalment ens aturem al bar de la benzinera de Balaguer.
A les 9 estem arribant al pàrquing d’en Lluis a peu de parets de Montrebei, on ja hi ha tres cotxes.


Preparem el material i emprenem el camí d’aproximació. A les deu del matí estem començant la via desprès d’estar una estona intentant localitzar l’inicií.
La via ens ha semblat més dura del que puguin semblar els graus de la ressenya, nosaltres portàvem la ressenya del Luichy i ha anat molt bé.
La primera tirada hem fet dues tirades en una encara que els metres finals la corda pesa molt.


La segona tirada l’hem fet fins el principi del flanqueig, la ressenya marca un pitó però no l’hem trobat , hem fet reunió amb un arbre i un micro.


La tercera és el flanqueig a dretes fins un gran arbre, hem trobat un parell de claus i dos arbres en el recorregut, el tram central de la travessia és el més finet.
La tirada quatre l’hem partida amb dues de 20 metres . La primera part vertical i amb fissures per protegir-la però la segona amb un pas difícil (la ressenya marca IV+ ) però jo li donaria un xic més si no portes un clau.


La sisena és un flanqueig mes aviat desagradable de fer per la roca, els arbres i la terra, vaja una mica de tot, A més hi ha a mitja tirada un lloc on es creua amb la via el Congres dels solitaris on hi ha un espàrrec d’un parabolt sense plaqueta que dona mal rotllo encara que no és difícil.


La setena presenta un díedre brut que acaba amb una canal plena de pedres fins la reunió a la feixa on hi ha el principi de la següent tirada “ l’artificial”.


L’artificial està semi equipat, hi ha dos claus t’iniciï que es la part d’artificial fort, desprès nosaltres hem posat un fissurer i un camelot per arribar als darrers dos pitons que donen la sortida en lliure, l’entrada a la reunió és característica i la reunió està a l’ombra que nosaltres hem agraït molt.


La tirada nou segueix un díedre bastant brut que cal protegir amb una entrada a la reunió en flanqueig a l’esquerra i situar-nos sota de la xemeneia que ens porta al cim.


Nosaltres hem fet quatre tirades  amb una alejes entre assegurances força importants, (no sempre es pot assegurar be aquests trams i les tirades estan netes, les dues tirades finals les hem trobat força difícils , per sobre dels graus marcats a les ressenyes.


Una vegada fora de la paret encara resta remuntar dos lloms de muntanya per arribar a la  gran fita que assenyala el camí de descens i anar fins el prat on arribem entre dues llums quasi a les fosques, (es que ara el temps és just per anar a aquestes vies a no ser que siguis un maquina)
De baixada directes a Ager per hidratar-nos i fer un mos, (avui ens  hem guanyat un bon apat)

J. ESTRUCH



2 comentaris:

  1. Felicitats! això dels graus....suposo que al final vas tant petat qe tot sembla dur.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jaume, tot ajuda , (que els graus son collats i que l'edat no perdona)
      Salutacions i bones escalades
      Josep

      Elimina