Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dilluns, 18 de desembre de 2017

CAPITAN VENENO + ROSA D'ABRIL

DIUMENGE, 17 DE DESEMBRE


Seguim amb les temperatures gèlides, però nosaltres no volem perdre pistonada i seguim escalant tot i les temperatures.
Aquesta setmana no puc sortir el dissabte, però si el diumenge, per tant cal fer la trucada pertinent a en Pere que ell segur que sortirà.
Mentre va passant la setmana anem perfilant l’objectiu a l’espera de com es presenti el dia. El dissabte ens truquem i resulta que serem cinc amb la mateixa dèria de voler escalar.
A les 8, 30 quedem com sempre a Jorda, (creument de carreteres que ens va bé a tothom). Ens trobem l’Enric, l’Angel, en Toni , en Pere i jo.
Hem decidit que finalment anirem al Mont roig i pel camí acabem de decidir els objectius davant d’un bon esmorzar al bar Sport de Bellcaire.


D’entrada farem dues cordades, en Toni, L’Angel i el Pere aniran a la via “Suave es la noche” i en Xaco i jo ens posarem a la veïna “Capìtan veneno”


La primera tirada presenta una roca no gaire agraïda, però una fissura permet protegir-la bé, a l’entrada a la reunió la roca millora però també és més dificil. Hem fet la reunió a l’esquerra de la original perquè en tan sols dos o tres metres hi ha dues reunions però una d’elles amb parabolts i clar, la seguretat davant de tot.


La segona tirada segueix un díedre inclinat bastant incòmode sobretot en el seu tram inter mig, crec recordar dues o tres assegurances però es por reforçar bé. L’entrada a la feixa es estranya i difícil de protegir al segon de cordada davant una eventual caiguda en aquest tram


La tercera és curta però matona, un pitó a uns quatre metres és la primera assegurança que trobarem tres mes amb un tram de quinze metres indiquen les dificultats que trobarem en aquests tram.


La quarta tirada , graduada de sis c (que no fem, segur) és una gran placa vertical amb un estrep i mes de alguna sortideta en lliure, (alguna de força picant), entre assegurança i assegurança et permeten anar superant aquest tram fins els darrers deu o quinze metres on tan sols hi ha un espit i cal apretar força.


Mentre nosaltres acabem la via, els companys ja han enllestit la seva i ens diuen que van a per una segona via a la Pala del Coll.
Nosaltres poc desprès els seguim i decidim posar-nos tots a la via “Rosa d’abril”.


La primera tirada , força vertical i mantinguda sobretot el tram final , amb un pas espectacular per salvar un sostre . La reunió esta pocs metres per sobre d’aquest.


La segona tirada presenta un díedre amb una sola assegurança, sembla la tirada més fàcil de la via però millor no confiar-se , tota la tirada és mantinguda i força exigent.


La tercera tirada comença amb un tram de roca dolenta per entrar en un díedre amb roca molt lliça tancat per sobre per un sostre que cal superar, aquest tram és el que ens ha costat més. Una vegada superat cal remuntar una placa molt vertical amb preses arrodonides que fan de mal agafar però amb roca de primera qualitat.


Arribem a dalt bastant justos de llum, per sort estem molt a prop del cotxe i encara podem fer material amb llum de dia, però la baixada , ja la fem a les fosques.



Anem directes a Bellcaire pe fer la merescuda cervesa, i fer la xerrada fins que ens decidim a continuar el camí de casa.

J. ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada