DIMECRES, 13 DE DESEMBRE
Sembla que darrerament tenim
accions de Garraf, no ens en movem, però és que amb el fred que fa i els dies
tant curts , és la millor opció.
Aquesta vegada hem quedat
amb el Josep d’anar a la Falconera i en principi per fer la via Zeppelin
Circus, però jo en porto una idea d’ampliació a la proposta.
A les nou ens trobem al bar
Antonio i mentre esmorzem acaben de definir objectius. El resultat: la meva
opció, entrar per la via Piset i fer les tres primeres tirades desprès anar a
cercar el cable i tornar amb un ràpel al terra per tornar al lloc d’inici per
fer la Zeppelin Circus que ens portarà més estona.
A les nou estem al bar, be jo estic des de fa una estona, he volgut baixar abans per anar fins l’espigó del port per fer-hi unes fotos de la paret. Les he fet però no he tingut present que a primera hora el Sol és molt viu i m’han sortit totes les fotos amb colors taronja i sense contrastos, caldrà tornar-hi un dia però per la tarda.
La primera tirada de la via Piset, és força bonica, encara que un xic exposada a la brisa i avui que refresca això es nota molt, la dificultat no és excessiva. Hem trobat un parell d’assegurances, però a la vista del que diuen de les assegurances d’aquesta paret hem preferit posar-hi flotants.
La segona comença amb tres
passos d’artificial amb “espits sicats”, però com que la “sica” no diu res de
l’estat de les assegurances pugem amb el culet apretat, cal dir que tenen bon
aspecte des de fora.
Superat el tram cal flanquejar a l’esquerra i ja pots posar flotants al gust fins arribar a una segona cova, la reunió està uns metres a la dreta en una placa.
Per si les mosques també hem
reforçat la reunió amb un bon camelot,
La tercera tirada comença
amb un pas estrany a la dreta, possiblement el més fi de la via per desprès
anar enfilants entre blocs fins el jardí, amb algun tram molt bonic.
Ara anem fins el cable que
ens porta al ràpel , molt a prop de l’inicií de la via.
Ara li toca el torn a la Zeppelin Circus, per fer aquesta via cal fer un tram del flanqueig que s’utilitza per fer quasi totes les vies que pugen aquest tram de la paret , el flanqueig de la Same i anar fins la segona reunió.
Per aquesta via tenim dues opcions, la que proposa el Luichy , (una variant més potent de la via), o la ressenyada per en Joan Asin, més suau, nosaltres ho tenim clar per quina anirem, je ,je.
La primera tirada surt recte amunt just sobre la reunió, per un espero poc definit i una mica “matojero” cal assegurar-lo tot, tan sols hem trobat una baga en una sabina, la tirada no és molt bonica que diguem, però.....
La reunió la fem en un petit
forat.
La segona tirada tenim dues opcions, per la dreta (proposta del Luichy) amb passos força potents i verticals o per ‘esquerra de la reunió, nosaltres aquesta és la opció escollida.
Primer cal baixar uns metres per flanquejar a l’esquerra amb un tram delicat just sota un gran bloc i pujar per l’altre costat fins la reunió en un veritable balcó. En aquesta reunió tan sols hi ha un gran pont de roca però es pot reforçar amb camelots.
La tercera és un díedre xemeneia que cal superar i representa la tirada més interessant de la via, hi ha un parabolt nou i un pitó. Aquesta tirada millor fer-la sense motxilla perquè és incomoda , sobretot al principi. Hem fet la reunió ens uns arbres just a la dreta d’un pont de roca llaçat.
La quarta tirada ja va per terreny indefinit, nosaltres hem pujat recte amunt i ens hem topat de cara amb dos parabolts al anar a cercar la zona més neta de margallons, casualitat.
La cinquena tirada és com l’anterior però amb un tram de roca més interessant que ja ens deixa al bosc final..
Arribem al cotxe amb l’ intenció de fer la cervesa al bar , però ja està tancat i acabem com el darrer dia a les Casetes de Sitges.
J. ESTRUCH
Un bon parell de vies, enhorabona! el Garraf em queda lluny però me les apunto que per aquests dies de fred són ideals.
ResponElimina