ALTRES LÍMITS + A LA DERIVA

DIMECRES, 17 DE GENER

Dissabte passat va resultar un fracàs de dia en el que fa referència a l’escalada , volíem fer una via a la plantació i el fred fa foragitar-nos quan tan sols portàvem escalats uns trenta metres.

El dimecres volíem assegurar la jugada , tot i que la meteo deia que faria molt de vent.

Amb el Josep decidim anar a Vilanova i més concretament a la Roca Alta, el Joan va parlar-me d’unes vies que poden ser interessants.

Sortim com sempre aviat del Bruc per aturar-nos a Artesa per esmorzar i directes al pàrquing que hi ha sota el díedre Farreny.

La meteo no anava errada, fa molt de vent, i fred, però decidim seguir amb el nostre plantejament.

Quan estem sota la paret, el vent ja no es nota i a la zona on hi ha les vies encara menys, perquè fa com una raconada molt protegida.

Decidim començar per la via Altres límits, perquè la ressenya diu que esta equipada per rapelar.

La primera tirada comença amb roca a controlar però aviat ens situem sobre una placa molt maca amb un tram força difícil a la sortida, desprès ja més fàcil fins la reunió.

La segona és de tràmit per superar un ressalt un xic trencat i arribar sobre un gendarme en una feixa, la ressenya parla de dos claus i un parabolt a la tirada però tan sols n’hi ha un clau i el parabolt, l’altre clau ha volat, però no és necessari.

La tercera tirada és la millor de tota la via, amb una dificultat que va augmentant fins arribar a un tram que ens ha calgut agafar-nos en Ao per superar una placa llisa . A partir d’aquí la dificultat va baixant fins la reunió, però amb passatges força bonics.

La reunió la fem en una feixa i sobre d’ella una rampa que ens deixa al cim sense gaires complicacions.

Hem fet un ràpel fins la segona reunió, la ressenya diu de fer el ràpel fins la tercera i baixar per una canal a l’esquerra de la via, però nosaltres hem baixat per la via per anar a recuperar el material que teníem al terra.

Com que anem be de temps anem a cercar la segona via “ A la deriva” que està uns metres abans d’arribar a la via que hem fet.

La primera tirada d’aquesta és molt bonica, crec que el 6a+ que donen a la tercera tirada d’aquesta via , caldria posar-ho a la primera i deixar la tercera amb un 6a normal, perquè els primers metres son veritablement difícils, sobretot entre la primera i tercera assegurança. La resta de tirada estètica i bonica i d’autoprotecció.

La segona, va a la recerca d’un díedre situat a la dreta, no és difícil però cal controlar la roca.

La tercera no sabria com catalogar-la, roca a controlar , encara que sanejada però hi ha llastres on cal agafar-se que no tenen bona pinta, (encara que son solides) i l’arribada a la reunió molt plena de terra on cal anar molt en compte

La quarta tirada encara es més estranya, s’endinsa per una canal díedre però progressa per una de les seves parets amb passatges difícils de veure, per sort està ben assegurada.

A la reunió veiem que no hi ha anella de ràpel i decidim anar caminant fins la darrera reunió de la via que hem fet abans i rapelar-la, (val mes boig conegut que.........).

Una vegada a terra, recollida de motxilles i directes al cotxe.

D’allà a Artesa per fer la cervesa de rigor.

J. ESTRUCH