Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dissabte, 13 de gener de 2018

NO ÉS NO

DIJOUS, 11 DE GENER

No és gaire normal que pugui sortir dos dies seguits, però si puc cal aprofitar-ho.
Tinc dues setmanes lliures a la feina i a part de les obligacions familiars vull aprofitar per recuperar les escalades que no he pogut fer per les festes.
El dimecres vaig sortir amb el Josep i per dijous he trucat al Joan per veure si tenia algun pla establert i “bote” està lliure per sortir.



Com que el temps no és segur del tot, (la meteo dona nevades a cotes baixes i pronostica merders per les carreteres per culpa de la neu que caurà per la nit).
Tot i així decidim sortir i sobre la marxa decidim on anar.
Al mati – sorpresa !!! ni gota de neu i un cel net com una patena, axó si , un fred que pela.


Aturada per omplir la panxa a Artesa de Segre i establir objectius, decidim anar a Abella de la Conca, el Joan vol retocar un xic la via “No és no” i com que jo la tinc pendent és el moment de quadrar interessos.


Al creuar el Port de Comiols, sorpresa!! , un núvol tapa completament la zona d’Abella , però sembla que escamparà amb la pujada de temperatura del Sol.
La veritat que no ha marxat fins que no érem a la darrera tirada, brrr!!! Quin fred!!!.


La via  és suau però les tirades sempre tenen quelcom d’interessant, com totes les vies de la zona amb un calcari excel·lent .


La millor tirada de totes la quarta amb una placa molt estètica i mantinguda
Per fer quelcom diferent hem improvisat una reunió inter mitja a la darrera tirada  amb camelots, just quan comença el díedre final així ens estalviem el fregament de les cordes.


El Joan em parlava d’un gran bloc que hi ha a la darrera tirada i que caldria fer caure, però al arribar al lloc , ja no hi era, algú ens ha fet la feina bruta.


El Joan ha aprofitar per posar uns  bolts que li van quedar per posar el dia de l’obertura per culpa de la pluja i ha reforçat l’ instal·lació del ràpel.

Sota el ràpel, fa un fred viu i no ens entretenim gaire, directes al cotxe i a Isona per fer un bon àpat abans de començar el camí de tornada a casa. 

J. ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada