Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

divendres, 2 de febrer de 2018

SAVINOT FERÈSTEC

DIMECRES, 31 DE GENER

Una nova setmana, que es presenta amb el temps insegur, fins dimecres donen bon temps i per la resta de setmana ja no son tan bones les prediccions.
Quedem amb el Josep per sortir i com que estem un xic mandrosos li proposo anar a Malanyeu, (molt seguit , no m’agrada anar-hi però fer alguna escapada a l’any si que és interessant i agradable, sobretot ara que fa fred).
Sortim com sempre a les set i ens aturem al Rosal per fer l’esmorzar però quan arribem a Malanyeu encara esta tot gelat i la paret a l’ombra, s’imposa quedar-nos al cotxe per esperar.


Quan veiem la paret brillant amb el sol sortim i ens decidim per fer una via llarga.
Al peu de paret cada vegada es més difícil saber en quina via estàs per la gran quantitat de línies que hi ha.


Davant el dubte ens decidim per la clàssica “Savinot ferèstec”
En la primera tirada ens liem un xic i comencem per la via “De la E- 10”, una via d’un sol llarg però en lloc d’Arribar a la reunió fem un petit flanqueig a l’esquerra per entrar a la reunió de la nostra via. Aquesta tirada està molt ben assegurada.


La segona, crec que no em perdré perquè creua la via “Neusnido” que ja he fet i puja per les plaques de l’esquerra. Fins el creuament bé i força assegurada, tot i que han tret una plaqueta d’un parabolt, però és fàcil de protegir. A partir d’aquí ja son figues d’un altre pané , tan sols hi ha una savina llaçada i un pitó poc abans de la reunió, la resta a buscar-se la vida i amb molt de compte, una tirada de navegació i força difícil de protegir.
La reunió en un petit bosc , molt penjat a l’esquerra de l’aresta, cal fer la reunió als arbres perquè no hi ha res.


La tercera comença amb un tram mig trencat on cal extremar les precaucions amb la roca, tan sols hi ha un pitó a la sortida de la reunió i un pont de roca en una fissura. Els primers 15 metres son difícil però desprès cal entrar al bosc i fer uns quans metres de “tarzan” fins la reunió en un arbre gran.


Mentre assegurava al Josep que pujava per l’esperó de la dreta he tingut una visita inesperada per la canal de l’esquerra, he començat a sentir soroll de quelcom que anava baixant i creia que era una pedra o una serp, però de sobte a aparegut un gat mesquer que sense donar-me temps a fer-li cap foto a seguit canal avall com si res, (la veritat que no se pas com ho ha fet, perquè sota hi ha uns extraploms considerables, i ell desescalava com si res)


Una vegada a la reunió em toca sortir a mi, teòricament és una tirada de cinquè però cal  mirar per on vas, tan sols he trobat un pont de roca a la part final i l’itinerari és força confús fins no arribes a l’esperó final .


La baixada la fem per una  via de la dreta que tenen els ràpels muntats  i amb tres ràpels estem al terra, com que el dia és curt, deixem la possibilitat de fer una nova escalada per a futures visites i marxem al Rosal per fer la cervesa.

J. ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada