PAQUI CASTELLA + VIA DEL PETA

DISSABTE, 03 DE FEBRER

Aquesta setmana fa molt mal temps però per dissabte donen una finestra de bon temps i no volem perdre l’oportunitat.

Quedem amb el Joan per fer una escapada de matí, la cosa no dona per gaire però encara podrem treure-li suc.

Hem quedat per anar al Torrent Fondo de Sant Llorens de Mongai, el Joan no hi ha escalat mai i jo vaig conèixer la zona la darrera setmana amb el Visa i tot i que la via no va agradar-nos amb excés , volem donar-li una nova oportunitat.

Aquesta vegada volem fer les vies properes a la ferrada, segons les xarxes , aquestes vies estan prou bé com per fer-hi una escapada.

Comencem per la via Paqui Castella , just a l’esquerra de la “Mariola Free”, s’enfila per un poc dibuixat esperó , la primera tirada la varem trobar un pel forçada, amb passatges que cal conèixer per encadenar, però molt estètica.

La segona, presenta un tram de gotes d’aigua molt vertical per entrar en una zona com d’arenassa amb uns passatges difícils i de posicionament, pura adherència.

La tercera també molt estètica surt en lleugera diagonal a l’esquerra per anar a cercar una fissura per sortir a les feixes superiors, a partir d’aquí caminant fins la reunió que està uns metres més amunt.

Mentre fem aquesta darrera tirada ens trobem amb el Juan i l’Aberrocho que estan ullant un nou itinerari just a l’esquerra .

En la conversa ens aconsellen fer la via Paqui Castella (que ja teníem programada fer), i amb quants consells d’un dels aperturistes ens preparem per baixar per la mateixa via. Amb dos ràpels estem al terra.

La via del Peta d’entrada presenta un aspecte més tètric , amb una roca semblant a la del Cilindre, uns passos d’artificial, algun de llarg, ens deixen en una espècie d’encastament que cal sortejar amb cura fins entrar a la reunió, (molt incomoda) . L’entrada a la reunió és també curiosa.

La segona tirada és curta , però matona. Primer un petit flanqueig a l’esquerra per anar a cercar un díedre molt marcat i estètic però en acabar aquest uns passos fins per superar un bloc encastat on cal progressar amb precaució.

La tercera tirada és molt bonica , cal seguir un díedre molt marcat amb un sol pas difícil que esta protegit per un parabolt, la resta camelots al gust fins la reunió que ja esta fora de la paret.

Una vegada tots a la reunió decidim baixar per la via que em fet primer  i amb un petit flanqueig arribem a la seva darrera reunió i amb dos repèls al terra.

Com que anem be de temps, anem fins el bar d’en Pere a Camarasa per fer un petit aperitiu i saludar als companys que hi ha i directes a casa.

J. ESTRUCH