ADEU AL SCENIC

DIMECRES, 18 D’ABRIL.

Aquest hivern vàrem preparar una sortida conjunta amb la colla que ens trobem al bar Anna del Bruc per anar a la zona d’escalada de Cal Barricó al Ripolles, però per necessitats familiars no vaig poder anar-hi i a més van agafar una de les moltes nevades d’aquest any i no van poder ni anar a conèixer la zona la resta de companys que no la coneixien. Total que encara no havien visitat la zona.

M’agrada fer una visita a aquesta zona, com a mínim una vegada cada any (hi ha un calcari de somni !!) i aprofitant que el temps comença a ser bo vaig proposar anar-hi aquest dimecres.

A les nou quedem en trobar-nos a Ripoll per esmorzar i agrupar cotxes. Ens trobem, en Ginés, L’Emili, el Ton, el Joan i jo . Després d’esmorzar enfilem la carretera de Ribes per fer l’aproximació des de El Baell, (Des de que van tancar la pista de baix, crec que es l’aproximació més còmoda).

En una mitja hora aproximadament ja estem a peu de via, encara sense tenir clar per quina pujarem, però aviat decidim fer dues cordades i anar tots a la via “Adeu al Scenic”.

La primera tirada , està un xic bruta i els peus rellisquen amb la terra molla, però una vegada et centres a la roca tot canvia i la progressió és molt bonica, aquesta tirada tan sols presenta un pas difícil al superar un diedre quasi al final de la tirada.

La segona tirada surt per l’esquerra amb un petit flanqueig per entrar a una placa llisa, en principi des de la reunió sembla que serà un slap, però no, un diedre molt marcat et permet progressar en bavaresa, hi ha un pas de decisió al deixar el diedre però hi ha bona presa per a superar-lo.

La tercera és la tirada més difícil de la via, comença amb una fissura vertical protegida per tres parabolts, a l’altura del tercer cal fer un flanqueig a la dreta , fi per als peus i que per les mans tan sols hi ha un forat, bi-dit,  que es relliscós i una petita regleta. Aquí ens ha calgut posar un estrep per superar el pas, la resta una placa vertical fins la reunió.

La quarta tirada va a la recerca d’una placa llisa a l’esquerra de la reunió , uns primers metres disfrutons donen pas a un tram molt fi i vertical, on cada vegada hi ha menys rugositats per agafar-se i on finalment hem posat un estrep. Sortint d’aquest tram , un festival de forats que hi son però que no es veuen, et fan gaudir d’una molt bona escalada fins la reunió.

Llàstima no tenir el grau suficient per a forçar els dos passatges que hem fet amb estrep , sortiria una via cinc estrelles.

El descens el fem per la mateixa via i per acabar de donar a conèixer a la colla la zona, proposem que ells baixaran per la casa en ruïnes del Barrico fins arribar a la carretera de Capdevanol a Ribes (camí que fèiem al principi, però que des de que van tancar l’accés a la cantera no hi he tornat) mentre jo pujaria per la canal de les Canaletes (zona d’esportiva) i aniria a buscar el cotxe per recollir-los a la cantera.

Una vegada tots reunits, tornem a Ripoll per fer la cervesa de rigor i acomiadar-nos fins a una propera sortida.

Per cert, aquí comença a fer una calor força important.

J. ESTRUCH