Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

divendres, 27 d’abril de 2018

GRAN DIAGONAL


DISSABTE, 21 D’ABRIL

Aquesta setmana he quedat amb en Ricard i en Toni per fer una escapada i m’han dit que puc escollir lloc . Gran problema com sempre això d’escollir i més per aquesta gent que va tan forta.
Pel temps tranquil que fa sembla que la millor opció és anar a l’Alt Urgell i faig unes quantes propostes .


Entre trobar-nos i pujar se’ns ha fet un xic tard i caldrà redefinir objectius. Aleshores vaig proposar anar a la Paret Bucòlica  amb la intenció de fer dues vies que tinc pendents, la Gran Diagonal i continuar per l’Esperó Ploramiques.
La parada obligatòria per esmorzar la fem a Oliana i d’allà directes al pàrquing



Fem l’aproximació per la torrentera i aviat arribem a peu de via.
La primera tirada, molt llarga i amb roca a controlar en el tram més difícil  ens deixa en una petita feixa, just per sota on comencen els desploms. La tirada no ens ha agradat gaire molt bruta i amb roca a controlar, esperem que més amunt millori.


La segona és molt curta, tan sols hi ha un passatge que cal protegir la resta un petit rostoll.
Ara si que sembla que la propera es posa interessant, des de la reunió veiem un espit uns deu metres per sobre, però entre la reunió i aquest res de res , a més la roca no dona gaire confiança, de fet en Toni fent un primer intent per superar el primer desplom, sortint de la reunió se li ha trencat una presa de peu, per sort les mans les tenia ben fermes i ha aguantat l’ensurt.


Després de diferents intents, en decidim per fer un xic de trampa i fer part de la tirada per la veïna via “Ester” que va just a l’esquerra i a la reunió d’aquesta fer un flanqueig a la dreta per continuar per la nostra via. Aquest tram és molt difícil (6b) de finura però esta ben protegí.


La resta de tirada, ja es més humana tot i ser difícil i amb roca no gaire franca.
Ara estem a la tercera reunió, la següent tirada és la més difícil i cal protegir-la.


Primer dos camelots ens permeten arribar al únic pito de la tirada , passat aquest creiem que la via seria més fàcil, però res de res, els metres següents amb roca més que discreta et deixen els nervis a flor de pell i fins que no hem arribat a una assegurança de la veïna.. "Pas d'estres" amb la que comparteix reunió no hem anat tranquils.


La darrera tirada em toca a mi però en lloc de sortir per la nostra via he anat a la via "Pedra tartera" ja fins el cim, almenys aquesta esta assegurada i amb la mateixa dificultat que la nostra.
Una vegada a la feixa de baixada, decidim que ja hem passat la nostra dosi de pors i calor  per avui. L’Espero queda per una propera visita.
Com que el cotxe ja el tenim encarat direcció Andorra , decidim anar fin Coll de Nargo per fer la cervesa al bar Tahussà..

J. ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada