Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dilluns, 16 de juliol de 2018

ESPERÓ DOPPELMAYER


DIMECRES, 11 DE JULIOL

Aquesta setmana, a més de calor, la meteo avisa de turmentes per la tarda, o sigui que caldrà anar amb cura per escollir el destí.
En la ronda de trucades, sembla que la gent s’anima a sortir per anar a buscar ombra i serem un munt de gent i tot fa pensar que anirem a Camarasa
Aleshores he pensat amb una via que tothom ha fet i que jo tinc pendent, la via Esperó Doppelmayer a la Balma d’Arcalis, però tothom te mandra de fer tants quilometres per una via de 100 metres.


El dimarts truca el Gines per sortir i no dubte en proposar-li la via, ell segur que no la ha fet i treure’m pressió d’anar tanta gent a Camarasa.
Sortim com sempre a les set d’Esparreguera i ens aturem a Oliana per esmorzar, son molts quilometres i cal agafar-se el viatge amb calma.
A l’altura d’Andorra la Vella un cotxe ens saluda, sorpresa!!! . En el cotxe hi ha en Cesar, , el Joan i el Ramon. Sense dir-nos res hem tingut la mateixa pensada i també porten el mateix objectiu.
La resta de camí la fem mes o menys junts fins arribar al punt on deixem el cotxe.
Aquí , amb un dia esplèndid i amb xic de fresca , ideal per fer l’aproximació.


Ens cal remuntar una pista d’esquí fins arribar al coll i una vegada allà cal baixar per una canal per trobar l’inicií de la via.
Per la informació que tenim, hi ha varies vies però a les xarxes tan sols trobem referència d’aquesta. Hi ha una cordada que diu haver fet una via situada més a la dreta però sense més informació.


Baixem la canal i aviat trobem un parabolt de referència que ens marca el principi de la via.
El Gines i jo agafem el primer torn i els companys ens seguiran darrera.
La primera tirada és vertical i cal acostumar-se a la roca que no dona gaire confiança, però les preses que hi ha son molt bones. Les assegurances , les justes i necessàries per fer la tirada sense patiments .


La segona és bonica , amb un passatge molt vertical per creuar una placa, esta ben protegida.


A la tercera tenim dues opcions, seguir recte amunt i fer la directe o agafar un díedre que hi ha a l’esquerra desprès de flanquejar un sostre . Nosaltres escollim aquesta opció que presenta un passatge bonic i la resta fàcil fins el cim.


Una vegada al cim i mentre esperem als companys, anem recollint les cordes i decidim baixar per veure si podem arribar a temps per fer-los unes fotos des de terra mentre fan la darrera tirada.


Hem tingut sort i encara els hem agafat fent la darrera tirada, ara tindran unes fotos amb una perspectiva diferent.
Baixem fins el cotxe i nosaltres ens avancem per fer fotos de la paret des de la perspectiva vista des de les pistes, (la paret és molt més fotogènica i altiva que no pas des de el coll per on hem baixat.


La via és fàcil però molt bonica, ara m’agradaria tenir informació de l’altre via per poder venir , si no caldrà fer-ho i anar a l’aventura per veure que trobem.
De tornada a casa , ens tornem a aturar a Oliana per fer un bon dinar.

J. ESTRUCH




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada