Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dijous, 19 de juliol de 2018

VIA ESPLUGA


DISSABTE, 14 DE JULIOL

Aquesta setmana no tinc clar que podré fer, pujo amb la família a Jou i sempre intentem fer una escapada per escalar amb el Josep, però com sempre no hi ha res clar ni definit.
Per si podem escapar-nos porto alguna ressenya de les zones properes i ja decidirem.
El divendres, tenim clar que sortirem dissabte, i una trobada fortuïta amb el Cèsar sembla que acaba de decidir el nostre objectiu. Ell com a bon aperturista ens convida a visitar una zona que esta treballant a Collegats on ha re equipat alguna via oberta fa molts anys i n’ha creat d’altres.
El Josep que sempre li agrada anar a llocs coneguts i no és gaire donat a l’aventura i a la descoberta, (tot el contrari que jo) veu amb bons ulls anar-hi i deixar per més endavant la meva proposta d’anar a la Vall d’Aran per conèixer una zona.


Que hi farem, escalar és cosa de dos i jo prefereixo escalar que quedar-me a casa sense fer res. A més diu que ha vist a la meteo que hi haurà boires  per la zona de Collegats i per tant no ens torrarem.
Sortim a les 8, 30 , com els ministres, je, je i baixem a Baró per esmorzar, i d’allà directes al pàrquing de Collegats per preparar-nos per l’activitat.
Anirem a la zona de la Portella Petita i per tant ens tocarà travessar el riu, on ara a les 9, 30,  ja comencen a torrar-hi  castanyes amb un Sol de justícia i de les boires ni rastre.


La tirolina , ja ens treu la primera suada que ens deixa amarats, per sort en el camí d’aproximació ens aturem en una font d’aigua boníssima que en fa recuperar el somriure.
Quan arribem a peu de paret, la calor apreta de valent i de boires , ni rastre per tant s’imposa una solució dràstica. El nostre pensament de fer les vies clàssiques re equipades (que estan completament al sol), el deixem per a una propera visita , (al hivern) i ens decidim per una via nova que encara esta mig a l’ombra.
La via Espluga. Aquesta via esta completament equipada i comença per un diedre xemeneia que hi ha completament a la dreta de la Portella.


Per la ressenya que portem la primera tirada te 35 metres, però no he vist cap reunió i m’he presentat a la primera reunió que he trobat als 50 metres llargs, no anem be!!. La graduació , si que coincideix.
La segona, teòricament també son 35 metres , però també n’hi ha més, com amb la anterior la graduació si que és correcta.


La tercera, en aquesta coincideix tot, tan els metres com la dificultat, de fet si en lloc de cinquè superior diuen que és sis a no diria pas que no, però com que ja sé com se les gasten amb el grau per aquí dalt, ho deixem així, però la placa d’aquesta tirada és dura i exigent.


La quarta , teòricament és de tercer grau, je, je. Per sortir cal fer uns passatges de slap que de tercer grau no tenen res. Després si que la dificultat baixa molt i acabes caminant.
La reunió l’hem fet a 60 metres sobretot per què hem buscat l’ombra d’uns arbres per no patir la solejada.


El descens, és còmode, un caminet mig marcat ens porten a un ràpel que es pot fer en dos (si vas amb una sola corda) i a una canal que baixa directa al riu i al camí d’aproximació. Per sort tornem a passar per la font d’aigua fresca que ens revifa abans de tornar a fer la tirolina.
Un lloc molt bonic, però no per anar ‘hi al estiu. Segur que aquest hivern hi tornarem.

J. ESTRUCH


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada