DISSABTE, 14 DE JULIOL
Aquesta setmana no
tinc clar que podré fer, pujo amb la família a Jou i sempre intentem fer una
escapada per escalar amb el Josep, però com sempre no hi ha res clar ni
definit.
Per si podem
escapar-nos porto alguna ressenya de les zones properes i ja decidirem.
El divendres, tenim
clar que sortirem dissabte, i una trobada fortuïta amb el Cèsar sembla que
acaba de decidir el nostre objectiu. Ell com a bon aperturista ens convida a
visitar una zona que esta treballant a Collegats on ha re equipat alguna via
oberta fa molts anys i n’ha creat d’altres.
El Josep que sempre
li agrada anar a llocs coneguts i no és gaire donat a l’aventura i a la
descoberta, (tot el contrari que jo) veu amb bons ulls anar-hi i deixar per més
endavant la meva proposta d’anar a la Vall d’Aran per conèixer una zona.
Que hi farem, escalar
és cosa de dos i jo prefereixo escalar que quedar-me a casa sense fer res. A
més diu que ha vist a la meteo que hi haurà boires per la zona de Collegats i per tant no ens
torrarem.
Sortim a les 8, 30 ,
com els ministres, je, je i baixem a Baró per esmorzar, i d’allà directes al
pàrquing de Collegats per preparar-nos per l’activitat.
Anirem a la zona de
la Portella Petita i per tant ens tocarà travessar el riu, on ara a les 9, 30, ja comencen a torrar-hi castanyes amb un Sol de justícia i de les
boires ni rastre.
La tirolina , ja ens
treu la primera suada que ens deixa amarats, per sort en el camí d’aproximació
ens aturem en una font d’aigua boníssima que en fa recuperar el somriure.
Quan arribem a peu de
paret, la calor apreta de valent i de boires , ni rastre per tant s’imposa una
solució dràstica. El nostre pensament de fer les vies clàssiques re equipades
(que estan completament al sol), el deixem per a una propera visita , (al
hivern) i ens decidim per una via nova que encara esta mig a l’ombra.
La via Espluga.
Aquesta via esta completament equipada i comença per un diedre xemeneia que hi
ha completament a la dreta de la Portella.
Per la ressenya que
portem la primera tirada te 35 metres, però no he vist cap reunió i m’he
presentat a la primera reunió que he trobat als 50 metres llargs, no anem be!!.
La graduació , si que coincideix.
La segona,
teòricament també son 35 metres , però també n’hi ha més, com amb la anterior
la graduació si que és correcta.
La tercera, en
aquesta coincideix tot, tan els metres com la dificultat, de fet si en lloc de
cinquè superior diuen que és sis a no diria pas que no, però com que ja sé com
se les gasten amb el grau per aquí dalt, ho deixem així, però la placa
d’aquesta tirada és dura i exigent.
La quarta ,
teòricament és de tercer grau, je, je. Per sortir cal fer uns passatges de slap
que de tercer grau no tenen res. Després si que la dificultat baixa molt i
acabes caminant.
La reunió l’hem fet a
60 metres sobretot per què hem buscat l’ombra d’uns arbres per no patir la
solejada.
El descens, és
còmode, un caminet mig marcat ens porten a un ràpel que es pot fer en dos (si
vas amb una sola corda) i a una canal que baixa directa al riu i al camí d’aproximació.
Per sort tornem a passar per la font d’aigua fresca que ens revifa abans de
tornar a fer la tirolina.
Un lloc molt bonic,
però no per anar ‘hi al estiu. Segur que aquest hivern hi tornarem.
J. ESTRUCH
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada