Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

divendres, 3 d’agost de 2018

VIA CENTENARI


DIJOUS, 26 DE JULIOL

Avui tornem a canviar de zona i de company, ha pujat en Remi que es quedarà uns dies amb el Joan i aquesta darrera escalada que faré en aquesta escapada la faré acompanyat de dos “monstres” no puc tenir millor acomiadament !!!.
A les vuit del mati ja els tinc esperant a la porta del càmping i preparats per fer carretera i manta fins el coll de Puigmorens.
Avui torna a tocar pallissa de caminar, uuff !!!.


Al coll no veiem cap senyalització que prohibeixi circular per la pista i decidim intentar-ho, però uns dos cents metres més amunt hem trobat la senyal, s’acabat el xollo, ara a caminar.
Recordo que l’altre vegada que vaig venir a fer el pic de la Valleta, varem sortir caminant des de el coll.


L’aproximació ens costa unes dues hores, i mentre en acostem vaig mirant la paret, es veuen congestes de neu sota i començo a pensar amb ahir que varem patir força per baixar, però per sort la canal de baixada esta completament neta, tan sols alguna congesta a peu de via que podrem evitar facilment.
M’ha tocat fer la primera tirada i començo a pujar, però no veig un pito que marca el camí per un díedre i vaig a parar a una xemeneia, per sort sortim a la mateixa feixa i podem arreglar la pèrdua fàcilment.


Ara agafa l’iniciativa en Joan, primer li costa veure l’itinerari però amb referències que portem aviat esbrinem el camí correcte i anem avançant, primer una tirada de placa un xic relliscosa per l’acció del gel a la roca i desprès un diedre directes a un sistema de sostres que ens barren el pas. Aquí fem reunió que és un xic incomoda.


La següent tirada comença amb artificial o segons diuen amb sis bé, nosaltres ni pensar-ho, directes a fer l’artificial , la sortida de l’artificial un xic descomposta ens deixa a l’aresta que caldrà seguir uns metres.


Ara li toca el torn al Remi, un díedre perfecte acabat amb uns desploms ens barren el pas, el díedre és difícil però es deixa fer be, però el desplom, en Remi s’inventa una sortida per l’esquerra del que resulta ser la via ( segons hem vist al pujar nosaltres i el Joan ha vist un pitó a la dreta del nostre itinerari).


El Remi ha muntat una reunió de circumstancies en una vessant de l’aresta i la reunió bona l’hem trobat a la mateixa altura però a l’altre vessant, (bé, que hi farem !!!)


La següent torna a tocar-li al Remi, un díedre perfecte que d’entrada sembla terrible però que una vegada t’hi poses van sortint preses i és una disfrutada , (això sí amb el seu grau).


Ara teòricament tornaria a haver-hi canvi de cordes, però el Remi està en la seva salsa  i vol seguir.
Aquesta tirada és un xic més fàcil que l’anterior però cal anar a cercar el terreny correcte i anar jugant amb la carena, amb aquesta tirada ens presentem a l’aresta final, que per no canviar de cordes també s’apunta el Remi.


Ja estem al cim, i tot i que hi ha boires , sembla que no son perilloses, tot i així recollim el material i comencem el descens per la canal i directes al cotxe, on arribem sense mullar-nos.
De tornada ens aturem a Llivia per fer un mos i la cervesa que be ens hem guanyat 

J. ESTRUCH


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada