Avui tornem a canviar
de zona i de company, ha pujat en Remi que es quedarà uns dies amb el Joan i
aquesta darrera escalada que faré en aquesta escapada la faré acompanyat de dos
“monstres” no puc tenir millor acomiadament !!!.
A les vuit del mati
ja els tinc esperant a la porta del càmping i preparats per fer carretera i
manta fins el coll de Puigmorens.
Avui torna a tocar
pallissa de caminar, uuff !!!.
Al coll no veiem cap
senyalització que prohibeixi circular per la pista i decidim intentar-ho, però
uns dos cents metres més amunt hem trobat la senyal, s’acabat el xollo, ara a
caminar.
Recordo que l’altre
vegada que vaig venir a fer el pic de la Valleta, varem sortir caminant des de
el coll.
L’aproximació ens
costa unes dues hores, i mentre en acostem vaig mirant la paret, es veuen
congestes de neu sota i començo a pensar amb ahir que varem patir força per
baixar, però per sort la canal de baixada esta completament neta, tan sols
alguna congesta a peu de via que podrem evitar facilment.
M’ha tocat fer la
primera tirada i començo a pujar, però no veig un pito que marca el camí per un
díedre i vaig a parar a una xemeneia, per sort sortim a la mateixa feixa i
podem arreglar la pèrdua fàcilment.
Ara agafa
l’iniciativa en Joan, primer li costa veure l’itinerari però amb referències
que portem aviat esbrinem el camí correcte i anem avançant, primer una tirada
de placa un xic relliscosa per l’acció del gel a la roca i desprès un diedre
directes a un sistema de sostres que ens barren el pas. Aquí fem reunió que és
un xic incomoda.
La següent tirada
comença amb artificial o segons diuen amb sis bé, nosaltres ni pensar-ho,
directes a fer l’artificial , la sortida de l’artificial un xic descomposta ens
deixa a l’aresta que caldrà seguir uns metres.
Ara li toca el torn
al Remi, un díedre perfecte acabat amb uns desploms ens barren el pas, el
díedre és difícil però es deixa fer be, però el desplom, en Remi s’inventa una
sortida per l’esquerra del que resulta ser la via ( segons hem vist al pujar
nosaltres i el Joan ha vist un pitó a la dreta del nostre itinerari).
El Remi ha muntat una
reunió de circumstancies en una vessant de l’aresta i la reunió bona l’hem
trobat a la mateixa altura però a l’altre vessant, (bé, que hi farem !!!)
La següent torna a
tocar-li al Remi, un díedre perfecte que d’entrada sembla terrible però que una
vegada t’hi poses van sortint preses i és una disfrutada , (això sí amb el seu
grau).
Ara teòricament
tornaria a haver-hi canvi de cordes, però el Remi està en la seva salsa i vol seguir.
Aquesta tirada és un
xic més fàcil que l’anterior però cal anar a cercar el terreny correcte i anar
jugant amb la carena, amb aquesta tirada ens presentem a l’aresta final, que
per no canviar de cordes també s’apunta el Remi.
Ja estem al cim, i
tot i que hi ha boires , sembla que no son perilloses, tot i així recollim el
material i comencem el descens per la canal i directes al cotxe, on arribem
sense mullar-nos.
De tornada ens aturem
a Llivia per fer un mos i la cervesa que be ens hem guanyat
J. ESTRUCH
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada