Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dijous, 2 d’agost de 2018

VIA CASTELLS BARBERA


DIMECRES 25 DE JULIOL

Tercer dia d’activitat, avui hem quedat amb el Marc a Martinet, ell ens acompanyarà en el nostre projecte al Cadi.
Sortim de Martinet a les vuit i mentre anem pujant a Estana , comentem la jugada ha fer. La turmenta d’ahir per la tarda ens ha deixat preocupats, i la meteo ha previst una situació semblant per avui.
Amb aquestes perspectives, se’ns fa difícil seguir amb el plans que teníem i decidim canviar el nostre objectiu per un més assequible, al menys més curt.


Com a pla B, tenim la via Castells Barbera a la roca Verda i cap allà ens dirigim. Encara que per arribar-hi ens cal pujar a Prat de Cadi i aixó representa una hora de camí.
Anem fent l’aproximació i mentrestant intentem anar situant la via. Com que tot son xemeneies dubtem sobre quina serà i no és fins superar el darrer ressalt i situar-nos a peus de la Canal del Cristall que no comencem a veure clar l’itinerari.
Tenim com a referència que cal deixar un pi a l’esquerra, però veiem dos pins característics, un de pelat i un petit en mig d’una grimpada de pedres, finalment decidim que aquest darrer és la referència que diuen les ressenyes.


També sabem que la via comença en una petita xemeneia, però amb aquest caos de roca, en cada ressalt n’hi ha una. Però uns 100 metres per sobre del arbre, sembla que hi ha un lloc que encaixa més amb la ressenya, una petita cova i a la dreta surt una xemeneia .
Pugem  fins el lloc sense lligar-nos i donem per bo aquest espai per iniciar l’escalada, hem fet uns cent metres de grimpada de segon grau , ull amb la pedra solta.


La primera tirada, és fàcil , un encastament fissura molt ample i en quaranta metres ens situem sobre el ressalt i sota una xemeneia fissura més vertical, que ja no te el mateix aspecte de fàcil


La segona, d’entrada hi ha uns passatges verticals, amb algun tram on cal mirar-se la roca però que ens deixa en un niu a peus d’una nova xemeneia.
Aquesta xemeneia d’entrada la fem amb tècnica de díedre però a la seva part final presenta els passatges més difícils de la via.


Arribem al final de la tirada i sobre se’ns presenten dues opcions, la primera seguir per la placa vertical que tenim sobre però no veiem assegurances i per sobre del tram que tenim a la vista no sabem que hi ha i agafar una xemeneia tètrica que tenim a la dreta (aquesta opció sembla que és la que va utilitzar en Quim Gil en la seva ascensió.


Nosaltres davant del dubte escollim aquesta, (sempre és millor pujar entre dues parets i a l’ombra). L’elecció ha estat molt bona, tot i l’aspecte tètric de la xemeneia és fàcil de superar i més bonica del que sembla, llàstima portar motxilla que ens hem tingut que portar penjada a la cintura, però l’escalada és bonica i menys relliscosa del que semblava.


La reunió, per sort a l’ombra esta en un veritable balcó.
La darrera tirada comença per una encastament ample i fàcil i en pocs metres ens deixa a la carena final on cal muntar reunió de circumstancies  ( no he sabut trobar-la)


Desprès de recollir el material remuntem una petita canal de pedres per arribar a la vira que ens deixa dins la canal del Cristall  que inicialment podem anar gestionant-la bé , però a la part inferior hi ha una gran congesta de neu que en fa treure tots els recursos dels que disposem , obligant-nos inclús a fer un ràpel.


Superada la congesta , ja sense problemes , directes a  Estana per fer una  cervesa i un bon àpat a Cal Basté.

J. ESTRUCH


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada