Tercer dia
d’activitat, avui hem quedat amb el Marc a Martinet, ell ens acompanyarà en el
nostre projecte al Cadi.
Sortim de Martinet a
les vuit i mentre anem pujant a Estana , comentem la jugada ha fer. La turmenta
d’ahir per la tarda ens ha deixat preocupats, i la meteo ha previst una
situació semblant per avui.
Amb aquestes
perspectives, se’ns fa difícil seguir amb el plans que teníem i decidim canviar
el nostre objectiu per un més assequible, al menys més curt.
Com a pla B, tenim la
via Castells Barbera a la roca Verda i cap allà ens dirigim. Encara que per
arribar-hi ens cal pujar a Prat de Cadi i aixó representa una hora de camí.
Anem fent
l’aproximació i mentrestant intentem anar situant la via. Com que tot son
xemeneies dubtem sobre quina serà i no és fins superar el darrer ressalt i
situar-nos a peus de la Canal del Cristall que no comencem a veure clar
l’itinerari.
Tenim com a
referència que cal deixar un pi a l’esquerra, però veiem dos pins
característics, un de pelat i un petit en mig d’una grimpada de pedres,
finalment decidim que aquest darrer és la referència que diuen les ressenyes.
També sabem que la
via comença en una petita xemeneia, però amb aquest caos de roca, en cada
ressalt n’hi ha una. Però uns 100 metres per sobre del arbre, sembla que hi ha
un lloc que encaixa més amb la ressenya, una petita cova i a la dreta surt una
xemeneia .
Pugem fins el lloc sense lligar-nos i donem per bo
aquest espai per iniciar l’escalada, hem fet uns cent metres de grimpada de
segon grau , ull amb la pedra solta.
La primera tirada, és
fàcil , un encastament fissura molt ample i en quaranta metres ens situem sobre
el ressalt i sota una xemeneia fissura més vertical, que ja no te el mateix
aspecte de fàcil
La segona, d’entrada
hi ha uns passatges verticals, amb algun tram on cal mirar-se la roca però que
ens deixa en un niu a peus d’una nova xemeneia.
Aquesta xemeneia
d’entrada la fem amb tècnica de díedre però a la seva part final presenta els
passatges més difícils de la via.
Arribem al final de
la tirada i sobre se’ns presenten dues opcions, la primera seguir per la placa
vertical que tenim sobre però no veiem assegurances i per sobre del tram que
tenim a la vista no sabem que hi ha i agafar una xemeneia tètrica que tenim a
la dreta (aquesta opció sembla que és la que va utilitzar en Quim Gil en la
seva ascensió.
Nosaltres davant del
dubte escollim aquesta, (sempre és millor pujar entre dues parets i a l’ombra).
L’elecció ha estat molt bona, tot i l’aspecte tètric de la xemeneia és fàcil de
superar i més bonica del que sembla, llàstima portar motxilla que ens hem
tingut que portar penjada a la cintura, però l’escalada és bonica i menys
relliscosa del que semblava.
La reunió, per sort a
l’ombra esta en un veritable balcó.
La darrera tirada
comença per una encastament ample i fàcil i en pocs metres ens deixa a la
carena final on cal muntar reunió de circumstancies ( no he sabut trobar-la)
Desprès de recollir
el material remuntem una petita canal de pedres per arribar a la vira que ens deixa
dins la canal del Cristall que
inicialment podem anar gestionant-la bé , però a la part inferior hi ha una
gran congesta de neu que en fa treure tots els recursos dels que disposem ,
obligant-nos inclús a fer un ràpel.
Superada la congesta
, ja sense problemes , directes a Estana
per fer una cervesa i un bon àpat a Cal
Basté.
J. ESTRUCH
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada