Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dijous, 18 d’octubre del 2018

TINTIN I MILÚ AL MONTROIG


DIMECRES, 17 D’OCTUBRE

La crida d’aquesta setmana ha tingut força ressò, hem quedat en trobar-nos al Hotel del Bruc set persones. A l’hora convinguda hi érem tots excepte el Manel que ha tingut problemes amb el cotxe.
Encara sense decidir el nostre objectiu sortim direcció ponent a la cerca del bon temps. Diuen que avui hi ha llevantada , o sigui cal allunyar-se de la costa.
Anem directes a esmorzar a Cal Pere de Camarasa on comencem a negociar el nostre objectiu.


Uns proposen Sant Llorens de Mongai i d’altres Montroig. Finalment guanya l’opció de Montroig, mes concretament anar a la Cova del tabac.
Som sis i treballem amb dues opcions, la primera repartir-nos i fer dues vies o fer una col·lectiva però primer s’imposa anar a veure la cova perquè molts dels que anem no la coneixem.


Després de la visita turística ens acostem a peu de les dues vies que volem fer, la Celtas cortos i el diedre de l’amistat, però arribats al peu ens desanimem . Som molta gent per unes vies que cal treballar-les de valent i anem a per l’altre opció, la col·lectiva.


El Manel i la Isabel ja han fet la via i ens deixen a nosaltres poder gaudir-la, ells aniran de remolc. Fem dues cordades, davant La Isabel, el Gines i jo i darrera el Antoni i el Manel, (el Boi ha decidit que ja en te prou amb la caminada).


La via escollida és la Milu i Tintin al Montroig, és una via suau però amb unes vistes espectaculars a banda i banda de l’itinerari on les tirades d’escalada es barregen amb llargues travesses caminant. El grau és suau i estan ben equipades.


El tram més difícil és la xemeneia final que demana un xic d’atenció per la dificultat i la roca relliscosa que presenta per la manca d’insolació.


Una vegada al cim una llarga caminada per la carena cimera ens porta a un coll on agafarem un camí que ens retorna al de la aproximació.


Ha estat una matinal, més de descoberta que no pas d’escalada, però és un indret molt bonic. La propera vegada ja tornarem per fer coses més serioses.

J. ESTRUCH


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada