Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dilluns, 22 d’octubre de 2018

EXCURSIÓ AL BALINYO


DIUMENGE, 21 D’OCTUBRE

Hi ha una dita anglesa “ Care kills a cat” que traduïda al argot castellà és,” la curiosidad mato al gato” que diumenge va resultar l’epitafi de la nostra sortida.
Tot va començar a principis de setmana, que fent el xafarder per les xarxes socials vaig veure una ressenya que va cridar-me l’atenció. La via “Excursió al Balinyo”.
Anava per una zona on normalment la gent no si aventura i paral·lela a una via que varem fer fa temps, més llarga que les que podem trobar per la zona i amb poques possibilitats de trobar-hi gent.
Vaig fer la proposta al grup i Ok, la gent tenia ganes d’aventura!!!. El dissabte va trucar-me en Pere de Vilafranca que tampoc es queda coix amb el tema de cercar aventura i va apuntar-se juntament amb l’Angel.


Sortim a les 7,30 com sempre i quedem amb la gent de Vilafranca a Carme on agafarem un sol cotxe per estalviar benzina i directes al bar Tahussa per esmorzar.. D’allà a la carretera de Canelles on tenim el pàrquing i on tan sols trobem un cotxe aparcat. (serà per molt que anem a la mateixa via).
Fem l’aproximació que és la mateixa qie per la via de “l’Ermita de Balinyo” i en el esperó anterior a aquesta via ja veiem un clau i un pont de roca a uns cinc metres del terra, ja hi som!!!.


Primer, repartim cordades i desprès llargs de corda. D’entrada aniran davant l’Angel i el Pere i darrera l’ Isabel, el Ginés i jo. Nosaltres ens repartim les tirades en grups de quatre. Les quatre primeres l’ Isabel, les del mig jo i ens traurà de la via el Ginés.
El primer tram de via segueix el fil de l’esperó amb roca sanejada però que es nota que falten repeticions.


La primera tirada dues assegurances al principi i desprès fàcil fins la reunió, es pot complementar les assegurances en arbres.
La segona , un xic més difícil sobretot en la part intermitja però amb forces assegurances, un parabolt, dos pitons i un parell de ponts de roca, la roca tirant a mediocre .


La tercera cal fer un petit ressalt i seguir per la carena fins que aquesta s’ajeu completament, sense assegurances però amb molts arbres per llaçar. Reunió en el primer arbre de la part plana de la carena.


Aqui comença una excursió per anar a cercar la segona part de la via, calculem que uns 150 o 200 metres. Teòricament hi ha fites , però no les hem vist. Nosaltres hem seguit la carena fins que aquesta fa un petit gir a la dreta, aleshores hem entrar al bosc de la canal de l’esquerra i l’hem travessat fins trobar una tartera que cal remuntar. Aquí hem vist alguna fita i a la paret que ens queda a l’esquerra hem cercat una sabina que te una baga vermella, (a uns tres metres del terra). Ja hem localitzat la segona part de la via.


A l’Isabel encara li resta fer una tirada comandant la cordada i es posa en marxa, aquesta part de la via ja és diferent, moltes adherències i millor roca, tan sols costa seguir l’itinerari perquè li manquen repeticions i alguna assegurança queda amagada. Hem trobat dos ponts de roca i dos parabolts


Aquí fem canvi de cordes i em toca el torn, la cinquena tirada presenta dos trams i una feixa que els separa, en cada un dels trams d’adherència hi ha un parabolt  i per entrar a la reunió hi ha un pitó que no he vist fins estar-hi sobre, poc desprès de posar un camelot.


La sisena tirada, és més fàcil, cal sortir per l’esquerra i remuntar unes feixes esglaonades , trobarem tres ponts de roca llaçats, més per assenyalar el camí que per necessitat.
Aquí comencem a sentir caure pedres per la canal de la dreta i creiem que son les cabres que sentim pels boscos penjats de la dreta.


La tirada set és una de les dues tirades  fortes que senyala la ressenya, amb dues opcions per fer el passatge difícil, una recte entre assegurances i una segona amb una petita desviació per l’esquerra. Jo he tantejat l’opció directa però m’ha semblat massa perillosa i he sortit per l’esquerra. L’entrada a la reunió és vertical i difícil i el darrer pas cal fer-ho amb herba tracció fins que no estigui més net.


En aquesta reunió la ressenya assenyala dos punts d’ancoratge però tan sols hi ha un.
Mentre arribo a quest punt els companys de davant els sento parlar amb gent. Resulta que son els aperturistes que baixen rapelant per netejar la via i acabar de muntar-la com posar el espit que manca en aquesta reunió.


Com que encara no esta reforçada , ho complemento amb aliens i queda una bona reunió per assegurar als companys.
La vuitena reunió es tan mantinguda com l’anterior, crec que hi ha un passatge més difícil que a la setena, primer una placa d’adherència molt bonica protegida amb dos ponts de roca i que et permeten pujar fins un boix que hi ha a mitja placa, per sobre, un mirall protegit amb tres parabolts on el pas més difícil és el final per sortir a la dreta a cercar un pont de roca llaçat, és un pas de decisió en adherència i amb molsa als peus, a mig tram hi ha un forat que he posat una ungla per protegir el flanqueig fins el pont de roca. Superat aquest tram , en diagonal ascendent a l’esquerra fins la reunió on hem coincidit les tres cordades, las que pugem i la que va netejant.


Ells , tan sorpresos com nosaltres, no esperaven trobar gent repetint la seva via, i nosaltres, sorpresos pel fet de fer la via sense acabar de netejar-la. Aprofitem per dir-los algun canvi que milloraria el itinerari i els deixem en la seva tasca de neteja.
Ells avall i nosaltres amunt !!.


La tirada nou és molt llarga i el fregament important, sortida per la dreta de la reunió fins una feixa que cal seguir a la dreta fins un esperó on hi ha dos parabolts, aquest tram, molt vertical i amb el fregament de les cordes és fa difícil, a més la roca tot i sanejada no dona confiança, sobretot per la neteja que han fet i que ha deixat totes les preses cobertes de terra.
La reunió en un gran arbre, aquí deixo de dirigir la cordada i entoma el relleu el GInes. Primer amb dues tirades de transició , molt fàcils pel llom d’un espero, axó si , llargues amb ganes les dues fins el peu d’una gran placa llisa que és la darrera tirada.
En aquesta tirada trobarem tres ponts de roca i dos parabolts. La tirada és molt estètica i pot reforçar-se la seguretat amb algun alien.


Per fi estem tots al cim i desprès de la foto cim de rigor. Comencem el llarg camí de descens a la recerca de la cervesa. Avui si que ens la hem guanyat.
La via ens ha agradat, amb una bona neteja serà una bona opció per qui vulgui escalar i fer metres amb tranquil·litat assegurada.


J. ESTRUCH


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada