Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

divendres, 30 de novembre del 2018

DE LA NURIA


DIMECRES, 21 DE NOVEMBRE

A principis de setmana comencem la ronda de trucades i sembla que per dimecres hi ha quòrum, però aviat comença a retirar-se gent i finalment concretem tres i un que  esta dubtós.
Quedem a les 7,15 al pàrquing del hotel i sortim disparats direcció Lleida.


Mentre fem camí i veient que el temps serà bo però fred, proposo un canvi d’objectiu. Anar a la Serra de Sant Joan, que al ser més alta tindrem més Sol.


La meva proposta és anar a la via Nuria d’en Guillem Arias  que esta molt assegurada i amb un grau suau. El que ens permetrà anar rapits i aprofitar la baixada per buscar bolets (aquesta època d’any acostumo a pujar alguna vegada perquè baixant per sota la línia elèctrica sempre hem trobat un bon grapat de bolets).


La via , cap problema, en sis tirades hem fet el fet.
La via en si és fàcil, màxim cinquè grau i molt equipada, com per no passar angunies.
Hem empalmat la primera i segona tirada, la tercera i quarta , la cinquena i sisena, la vuitena i novena, sense cap dificultat.


En la setena tirada hem trobat una variació que ens ha fet dubtar. La ressenya que he baixat d’Internet gradua de tercer grau i amb un recorregut per la dreta d’un contrafort, però els parabolts porten a l’esquerra i per una placa que segur que és més que tercer grau. 


Finalment ens hem decidit a pujar per aquest recorregut amb assegurances que resulta ser de quart grau però amb passatges força bonics.


Una vegada al cim, sorpresa, hi ha un pilot de neu repartida pel terra, restes de les darreres turmentes, i de bolets , ni la mostra !!!.
Bé, que hi farem, directes al cotxe i cap a casa.

J. ESTRUCH


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada