CINCUENTONES

DIMECRES, 14 DE NOVEMBRE

El dimarts va trucar-me el Juan Carlos per dir-me que el dimecres podia sortir a escalar i el mecanisme va posar-se en moviment.

Tenim una via en cartera que sembla ideal per un dia com dimecres i preparem el material amb l’idea de fer-ho realitat.

Sortim aviat del Bruc i anem directes a Bellcaire per esmorzar i sense perdre gaire temps enfilem direcció a Ager per endinsar-nos al congost de Montrebei, però una cosa és el que tenim pensat i l’altre és la meteo, o més ben dit el temps que porta fent des de fa dies.

A la cruïlla del castell de Sant Llorenç veiem una cinta de plàstic al terra barrant el camí que porta al congost , com que esta per terra decidim , amb cura seguir per veure que passa. Però un quilòmetre mes endavant un vehicle tot terreny ens diu que més endavant hi ha una segona cinta i que el camí esta barrat, ells reculen per si fos el cas no es trobin en problemes.

Nosaltres dubtem de seguir, però al no tenir la seguretat decidim canviar d’objectiu (per sort portem ressenyes de tota la zona) i anem direcció el Cap de ras.

Ens decidim per una via, la via “Cincuentones” de la factoria Marmolejo, de fet portem material per a qualsevol contingència.

Aparquem a l’explanada que hi ha una vegada superats els puntals on ja hi ha un cotxe, (que resulta ser de boletaires). Nosaltres comencem l’aproximació que és com la dels Puntals, cansada, i no ens costa gens trobar l’ inscripció “TAK” al peu de via.

La primera tirada, un díedre molt marcat on hi ha alguna baga llaçada en arbres que assenyala el camí i un pitó a mitja tirada, el pitjor tram és al final amb roca molt trencada. Fem reunió en un arbre a la dreta de la sortida del díedre.

La segona , és curta i d’entrada sembla que cal pujar per un díedre, però no és millor pujar per la placa amb uns moviments molt bonics, la tirada esta protegida per un pitó en el tram més vertical. Desprès anar a la fissura del díedre per acabar de protegir amb flotants fins la reunió en un arbre.

La tercera és de transició, una grimpada i caminar fins una alzina al peu del següent ressalt, esta llaçada amb una cinta vermella.

La quarta tirada és molt bona, amb una roca espuknic, un primer tram per unes fissures verticals fins arribar sota un sostre on hi ha un espit. D’aquest espit , cal flanquejar a l’esquerra fins una fissura que supera el sostre, aquí m’ha calgut fer dos passos d’estrep fins arribar a un segon espit, (si tens un parell de..........., es pot superar el sostret per la dreta, però jo no he pogut, el company quasi ho ha aconseguit .

La resta fins la reunió difícil , però es pot fer. ah si!!! l’entrada a la reunió és estranya per superar un tronc de savina.

La cinquena tirada comença amb una bavaresa a protegir el primer tram fins arribar a un pitó desprès cal seguir fins sota un sostre que també es supera amb bavaresa, però nosaltres hem fet un pas d’estrep, uuufff, !!! , la sortida d’aquesta bavaresa tampoc es fàcil que diguem.

La reunió és incomoda al peu de la xemeneia que es la següent tirada.

Aquesta tirada, ara com ara desmereix tota la via, és una llàstima, el primer tram, és arbre tracció amb molta terra que inevitablement va a parar sobre el teu company i no és fins a mitja tirada que la roca millora i pots pujar sense fer arbre/terra tracció.

La reunió l’hem fet en un pi , fora ja de la canal .

Aquesta reunió esta completament dins d’un bosc tupit de matolls i ens ha calgut sortir a la dreta per vorejar-lo i anar a trobar un petit corriol que baixa per la feixa (hi ha un arbre tombat a mig camí).

Atès que tenim la ressenya de la sortida directa que no teníem amb la primera ressenya publicada, decidim sortir per ella i gracies a les fites que hi ha l’hem pogut localitzar fàcilment.

Aquesta darrera tirada, comença en una petita cova, i s’enfila per l` esquerra d’un marcat díedre/xemeneia. El passatge més difícil és entrar a la placa d’aquest . Una vegada superat el tram la dificultat baixa fins la reunió, encara que l’escalada esdevé un tetris de grans blocs.

La reunió cimera esta preparada per rapelar.

Una vegada a la feixa ha entrat la boira i ens ha calgut baixar rapit a la recerca del cotxe i la més que guanyada cervesa .

J. ESTRUCH