VIA STAE

DIVENDRES, 04 DE GENER

Bona manera de començar l’any !!!

Aquesta setmana amb els reis que cauen en dissabte, tinc clar que no puc sortir i avanço el dia d’anar a escalar a divendres.

Una vegada passat el Cap d’Any i amb la ressaca ja controlada, començo a llançar l’ham  per sortir el divendres i tinc sort perquè aconsegueixo que varis companys s’apuntin a la sortida. D’entrada serem , el Manel que vindrà amb el Vicenç, l’Antonio i la Isabel.

De les propostes que faig sembla que la que té més quòrum és pujar a Ager  , sobretot ara que hi ha anticicló  i una inversió tèrmica considerable.

A les set trenta estem tots al pàrquing del Bruc, excepte la Isabel que s’ha excusat a darrera hora.

Sortim directes a la recerca de la boira i quan arribem a Bellcaire, tot esta gebrat i tètric. 

Aquesta boira no ens deixarà fins quasi el coll que hi ha abans d’ Ager .

A mesura que anem pujant per la pista del Coll d’Ares la boira va quedant darrera i una vegada arribats a la pista de Colobo, la temperatura ha pujat uns cinc graus.

Deixem el cotxe, a prop del camí de baixada i ens separem en dues cordades, El Manel i el Vicenç volen anar a fer la via “Dos tontos muy tontos” però jo i l’Antonio seguim amb la proposta que va fer la Isabel i anirem a la via Stae dels Puntals. És una via d’aventura, tot al contrari de la que volen fer els companys.

Una caminadeta de 30 minuts ens deixa a peu de paret , però ben suats, l’aproximació és força dura aquí a Ager.

Cal dir que la via està quasi desequipada, hem trobat cinc pitons en tota la via.

La primera tirada , i en fred ja presenta les credencials, molt vertical, amb roca tirant a dolenta i la primera assegurança força amunt. D’entrada hi ha tres pitons en un petit tram de cinc metres, els més difícils. Desprès cal navegar sobre roca dubtosa fins trobar un altre pitó que assenyala el itinerari a seguir per entrar a una vira que caldrà seguir uns metres a l’esquerra i en baixada fins trobar un arbre al peu d’una canal, que és on farem la reunió.

Cal anar en compte amb les cordes donat que el fregament és important.

La segona tirada comença per un díedre vertical i amb roca dolenta que dona pas a una nova feixa, nosaltres hem seguit la ressenya del Luichy i hem anat a la dreta fins un arbre passat un esperó. Però el llibre del Montsec Oest assenyala la ressenya a l’esquerra per anar a cercar una canal díedre i entrar a la tercera reunió per l’esquerra. Nosaltres hem entrat per la dreta.

La tercera tirada, te un tram comú amb la via Paraisos Fiscales, però aviat es desvia i si aquesta va amb tendència a la dreta la nostre va a l’esquerra i supera un desplom amb roca no gaire bona. Superat el desplom cal remuntar per un díedre fins una petita feixa. Com que les cordes feien molt fregament he muntat reunió a la mateixa feixa amb flotants i poder ajudar més al company. Desprès hem fet un canvi de reunió fàcil de 10 metres.

A la quarta sembla que la roca canvia i és molt millor. Cal remuntar un díedre però la via va per la placa, quasi sense tocar-lo. En aquesta tirada teòricament hi ha dos ponts de roca i un pitó.

La ressenya del Luichy recomana atenció amb el fregament de les cordes i per evitar-lo hem fet reunió a mig díedre , en una petita cova , just en el punt on cal fer un flanqueig a l’esquerra per agafar una fissura. Aquest segon tram de tirada és força mantingut i difícil, sobretot l’entrada a la reunió, perquè les preses estan plenes de terra i fulles i la roca en els metres final és dolenta. Si a aquesta tirada li donessin més graduació no crec que ningú és queixes.

La sisena tirada és la més amable de totes, un díedre amb molt bona roca i amb una dificultat suau ens deixa a un replà herbós. Teòricament aquí s’acaba la via, però és pot allargar una metres fins el cim, pujant per la darrera tirada de la veïna Paraisos Fiscales , arrodonint l’escalada.

Una vegada al cim, desem el material i directes a la canal i al cotxe, on ens esperen els companys que han acabat abans que nosaltres.

Ara si directes a Ager per fer una bon àpat i agafar forces per tornar a casa.

J. ESTRUCH