DIMECRES, 09 DE GENER
Per fi hem deixat les festes
enrere i tornem a la normalitat.
Aquesta setmana l’hem començat
fent una crida per sortir el dimecres i ha estat un èxit de convocatòria, serem
set.
A l’hora de concentració estem
tots i ens repartim en dos cotxes per anar a la primera parada obligada,
l’esmorzar, que fem a Artesa de Segre.
Sobre els nostres objectius
tenim dues ofertes, uns volen quedar-se a la vall i anar a Alos de Balaguer i
d’altres , volen fer més quilometres i passar el Coll de Comiols per anar a
cercar el Sol allà comarca del Pallars Jussà.
Mentre esmorzem anem esbrinant
preferències i finalment, som tres els que decidim marxar a fer més quilometres
i cercar el Sol a la comarca veïna.
El nostre objectiu, inicial era la paret de Carrànima, però en arribar veiem que el sol encara no ha escalfat la paret i decidim anar a sector esquerra del poble per assegurar la caloreta.
El primer objectiu, la via
d’en Pere, oberta fa poc temps pels nostres amics i companys, Isabel i Joan.
La via ens ha agradat , encara que es fa curta.
Primer un contrafort , sense
dificultat fins el peu de l’aresta.
La segona, (nosaltres hem fet
la primera reunió una mica més amunt i a l’esquerra de la bona perquè el que
feia de primer no l’ha vist.
La segona hem entrat a mitja placa per anar a cercar el diedre Bavaresa que ens porta a la segona reunió, ha quedat una tirada curta, amb un tram bonic per entrar a la reunió.
La tercera , més llarga i
bonica per tot l’espero de l’agulla, és la tirada més bonica de totes.
La quarta, tan sols resta seguir la carena fins trobar els ràpels, dalt de l’agulla.
Dos ràpels de 30 metres ens
tornen a deixar al terra, son dos ràpels no gaire agraïts i incomodes de fer,
per que vas en diagonal i no recte avall.
Hem vist una segona instal·lació
de ràpel just sota la nostre que baixa per la vessant Nord, segurament més
directe i còmode que aquesta.
Una vegada al terra, seguir per una tartera avall fins enllaçar amb el camí d’aproximació i directes al cotxe.
Ens hem quedat amb ganes
d’escalar més i aprofitar el bon sol que tenim, per tant decidim allargar el
dia i fer una nova via. Aquesta vegada escollim la via “ La Pepa”
i anem directes al pàrquing de l’entrada al poble.
L’aproximació , curta i directe ens deixa a peu de paret. Volem fer tota la via, incloent-hi l’ampliació del principi.
El primer tram és difícil i per sortir ens ha calgut fer un A0 sobretot a la segona assegurança, tot i així la sortida de la placa és potent. Després queden un parell de ressalts fins arribar a la reunió. Aquesta tirada sense les feixes seria molt potent, però les feixes trenquen molt la continuïtat.
La segona tirada és de tràmit, un ressalt assegurat amb tres ponts de roca i una nova feixa que ens deixa a peu d’agulla.
La tercera tirada és la més mantinguda en el seu grau, una placa ben assegurada, però que es pot reforçar i on cal saber llegir be l’itinerari per no trobar-te enganxat en adherències difícils, parabolts i ponts de roca assenyalen el camí.
La quarta tirada surt per la dreta amb assegurances bones en parabolts, hi ha un tram molt difícil entre el segon i el quart, que nosaltres hem fet en A0, després la dificultat baixa però també la qualitat de la roca i cal progressar amb cura fins el cim.
Una vegada a dalt, un ràpel de
trenta metres ens deixa a la canal de baixada i directes al cotxe.
D’aquí a Artesa per fer una
bona cervesa.
J. ESTRUCH
J. ESTRUCH
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada