Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

divendres, 8 de febrer de 2019

TRIKICLIMB


DIMECRES, 06 DE FEBRER

Amb els missatges de captació durant la setmana sembla que dimecres serem pocs i finalment ho som. A les set i mitja, hora de trobada som tres els que hem preferit escalar a anar a la neu.
L’objectiu inicial és anar a Abella de la Conca per assegurar la caloreta i el bon temps, però mentre anem direcció Lleida ens anem replantejant l’objectiu.
Amb nosaltres ve el Manel que acaba de sortir d’uns dies de reparacions i pateix per fer les aproximacions, (el nostre objectiu , tot i no tenir una aproximació llarga , si que és penosa).
Ens solidaritzem amb la seva situació i decidim canviar d’objectiu, anirem a Santa Ana !!!.


No tenim les ressenyes a ma, però les noves tecnologies fan la resta.
Aturada a esmorzar a Alfarràs,  on a més d’alimentar-nos deixarem temps al sol perquè dilueixi les boires que hi ha.
Una vegada esmorzats anem a la zona d’escalada amb tranquil·litat, les boires segueixen, tot i que més trencades.


Farts de fer temps, decidim començar la nostra feina, tot i el ventet fred que hi ha. Volem començar per la via d’esportiva del pedestal per guanyar metres, la via es diu “zocalo free” i seguir per la Trikiclimb. Fins la reunió per despenjar-se fa un trenta metres, ben assegurats, tot i que hem posat un parell de flotats per protegir algun pas. Nosaltres hem seguit uns metres més perquè la reunió és incomoda per assegurar.


La segona tirada , presenta un ressalt per sortir de la petita feixa i cal travessar el bosc en direcció a la segona paret, nosaltres hem anat a cercar el principi de l’esperó Alfarras però la via que farem surt uns deu metres més a l’esquerra i s’hi pot anar directament.


La tercera tirada ens genera dubtes, hi ha un cordino al primer tram i es veu un espit uns metres més amunt, coincidint amb la ressenya que hem baixat, encara que la dificultat no coincideix. Tenim clar que a la dreta hi ha l’esperó Alfarras i a l’esquerra la nostra via i hem localitzat el nínxol de la següent tirada del esperó.


Solució seguir remuntant a l’esquerra pel peu de paret on localitzem un cordino verd, (ara si que estem segurs d’haver localitzat la via). La tirada molt bonica i amb bona roca, bé, no tant, perquè el company que tinc davant tira un bloc que impacta de esquitllada amb la meva ma dreta. Sort que he saltat a temps.
A la tirada hi ha un pont de roca i un espit.


La quarta tirada comença amb un flanqueig a l’esquerra per entrar en un encastament que cal deixar a mig recorregut per tornar a sortir a la placa, o hi ha un pitó, a partir d’aquí recte amunt fins la reunió per una placa vertical i bonica, assegurada d’un espit. Aquesta tirada te de proteccions , un pont de roca al encastament, un pitó al sortir a la placa i un espit abans d’entrar a la reunió.


La cinquena tirada és de la mateixa tònica que l’anterior, surt en diagonal a l’esquerra ascendent amb algun passatge molt bonic fins la reunió , quasi dalt del cim, sota un arbre.
Aquesta reunió està preparada per rapelar fins la canal d’entrada, però nosaltres estem passant fred perquè la boira ha guanyat la partida al sol i ens estem gelant. Decisió salomònica, plegar les cordes i fer una petita excursió a peu fins el cotxe. Aquesta sortida es força evident i amb 15 minuts de caminar ja som a la carretera.


Com que anem bé de temps, fem una parada tècnica a Algerri per dinar.

J. ESTRUCH


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada